“Un mercat de treball català és possible, sostenible i, objectivament, necessari.”
Des de la reforma laboral la nostra realitat diària és una altra i podem trobar molts indicadors socioeconòmics que ho avalin, però si n’existeix un que ens afecta a gairebé tots els catalans és l’atur. Tots tenim amics o persones properes, si és que no ho patim directament, que estan sense feina. Des de l’any 1980 a l’estat espanyol s’han fet unes 52 reformes laborals però cap ha estat tan dura com aquesta.
Rere aquesta nova regulació hi ha un rerefons ideològic que fa que la situació ja no sigui conjuntural sinó estructural, és a dir, que existeix un desajust enorme entre l’oferta de treball de les persones i la demanda de les empreses. Estem immersos en una situació d’inestabilitat laboral que ens obliga a fer una renúncia dels nostres drets com a treballadors, accentuada per l’eliminació de la ultraactivitat als convenis col·lectius, que fa que les condicions laborals que es gaudien quedin sota mínims. En definitiva, un retorn als anys 80.
I això per les persones que estan treballant. Per qui està a l’atur no és pas millor el panorama. A la nostra ciutat, a finals del 2013, hi havia un atur de 23.085 persones, 10.176 de les quals (un 44,1%) ja no rebien cap tipus de prestació. Això són moltes famílies de la nostra ciutat sense ingressos.
Però no parlarem de les xifres, que, tot i que esfereïdores, fa tant de temps que veiem que els hem començat a generar una mena d’immunització. El que s’intenta és fer evident que el model de productivitat d’on venim ha estat un fracàs.
“Els serveis sense la indústria no funcionaran, i al revés també, una indústria sense uns serveis potents no anirà bé (http://blocs.mesvilaweb.cat/cescpoch)”. S’ha de potenciar la indústria. El sector turístic no és la vareta màgica (BCN World) per solucionar els problemes d’ocupació. No podem permetre que segueixin regulant les relacions laborals des dels governs de Madrid, ni que les anomenades esquerres augmentin l’edat de jubilació als 67 anys, o els “neofatxes” globals ens empenyin a pervertir el preu de la nostra força de treball en pro dels més adinerats. Us convido a cercar informació sobre la bretxa salarial a l’estat espanyol en els últims anys d’estafa social o, com ells anomenen, crisi.
Des de Brussel·les demanaven major flexibilitat per un mercat laboral que consideraven excessivament rígid. No anaven tan errats. La clau estava en la negociació col·lectiva però no en minimitzar-la esperant que el mercat es reguli sol, com si això fos un mercat financer neoliberal, i que ha facilitat la sortida del mercat laboral de molts treballadors com a mesura d’estalvi per les empreses, sinó en dotar-la d’instruments per tal que aquesta pogués donar resposta a les demandes de cada mercat concret.
I la prova està en els efectes lamentables que aquesta reforma laboral he tingut pels treballadors, degradant la qualitat de les relacions laborals, abaratint l’acomiadament i generant un augment exponencial d’expedients de regulació que no cal pràcticament ni justificar-los.
En aquest dos anys, s’ha demostrat que l’empobriment de drets i garanties no crea ocupació I, tot i que aquestes condicions en un primer moment els podrien semblar favorables, la major problemàtica de l’empresariat català és la manca de crèdit i, de retruc, la necessitat de la reactivació del consum. Si el diner no circula no hi ha res a fer. Fins que no solucionem aquestes dues variables, que van agafades de la mà, no es crearà ocupació.
“De les raons per defensar la necessitat d’un estat propi, la de la necessitat de crear un mercat de treball català és, segurament, de les més significatives i consistents per avançar en el procés de transició nacional. Un mercat amb competències plenes per vertebrar-hi les polítiques públiques i les inversions en la línia de les nostres especificitats. Un mercat propi amb els suficients recursos per combatre l’atur amb adequades polítiques actives i millora de les passives.” (Josep Ginesta, Treballòleg)
Cesc Cabezas
Latest posts by Cesc Cabezas (see all)
- Manifest del Primer de Maig - 30 d'abril de 2017
- MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2016 - 27 d'abril de 2016
- Recordant Srebrenica - 20 de juliol de 2015