La democràcia mai pot ser prohibida

Des que el poble de Catalunya va decidir posar camí cap al dret a decidir i cap a la celebració d’una consulta el proper 9 de novembre del 2014, el debat sobre la legalitat i legitimitat d’aquesta decisió i del procés forma part del debat polític. De fet, des de l’Estat, i amb l’alegria que els caracteritza, ja han verbalitzat d’una forma clara que el referèndum serà il·legal. D’acord amb les lleis espanyoles, és més que probable que el Tribunal Constitucional interpreti que el referèndum és il·legal des d’un punt de vista constitucional. Però el cert és que ningú pot prohibir que un poble voti, entre moltes altres coses, perquè no hi ha cap llei que prohibeixi a Catalunya fer un referèndum i tal cosa només depèn, no pas de la legalitat, sinó de la voluntat política.

No parlem de legalitat o il·legalitat, parlem de voluntat política i de legitimitat. Quan parlem de votar, parlem d’un acte legal i legítim. Votar significa exercir la democràcia; i cap marc pretesament legal pot declarar la democràcia com a quelcom il·legal. El que legitima un poder polític, un govern o una administració és la democràcia: sense democràcia no hi ha legitimitat, però si que podria haver-hi legalitat. És ha dir, un poder que exerceix legítimament el seu mandat ho fa conciliant els dos conceptes, legitimitat i legalitat, però són dues coses diferents. La diferència entre legalitat i il·legalitat la marca la llei. La legitimitat es justifica amb l’ètica o amb la moral social de qui mana.

Ara bé, i com dèiem, sempre és legítima la llei? Eren legítimes les lleis que van dictar els règims totalitaris o les normes sortides de les dictadures? La legitimitat respon a un sentiment, un anhel o una voluntat expressada per qui és el titular del poder sobirà, que és la ciutadania o el poble, entès en el seu conjunt, i que democràticament expressa aquest sentiment davant de determinats interessos. Aquest poder sobirà, el té la ciutadania d’un territori. La legitimitat és un atribut del poble sobirà, mentre que la legalitat neix del poder legislatiu o, en tot cas, de l’executiu elegit. És per aquest motiu que la legalitat és temporal, variable i canviant. Per entendre’ns, la demanda catalana de votar el futur del país en una consulta sempre serà una voluntat legítima, tot i que conjunturalment pugui no estar dins la llei formal.

En el cas, doncs, del conflicte entre legalitat i legitimitat, ha de prevaldre la legitimitat, o, sinó, la llei s’hauria d’adaptar a la voluntat expressada sobiranament per un poble. Si fos així, aconseguiríem que legitimitat, legalitat i constitucionalitat convisquessin pacíficament.

El 9 de Novembre votarem des de la legitimitat que tenim com a poble i segons un marc perfectament legal, com és el català, avalat pels dictàmens de la cort internacional. L’instrument més plausible per poder votar legalment passa per la llei de consultes, que es troba en tramitació al Parlament de Catalunya i que s’aprovarà durant el 2014. Tot i que el Tribunal Constitucional la pugui suspendre, el poble de Catalunya, autèntic motor i legitimador del procés, haurà de seguir insistint en organitzar el referèndum i demanant al Govern que posi les urnes. La democràcia mai pot ser prohibida ni coartada per cap llei o institució. Ho sabem nosaltres, ho sap Espanya i ho sap Europa.

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Latest posts by Isaac Albert (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *