Un dels canvis més importants que vivim en els darrers temps és que la societat civil ha vist, entès i assumit que les seves accions i els seus posicionaments ideològics correctament manifestats no són neutres políticament parlant, ni gratuïts en relació a les conseqüències que aquests posicionaments generen en el poder polític.
El 15M, la PAH, els “iaio flautes”, la manifestació al barri del Gomonal a Burgos…, però també el 11S, la via catalana són exemples de “revolucions” socials generadores de canvis en les polítiques i prioritats dels partits polítics i governs d’algunes administracions. És el símptoma de canvis polítics importants, la fi d’una època , o més modestament, d’un model que escriu l’acte de defunció d’una forma de fer política, d’una forma de relacionar-se des de l’administració amb la gent, que posa fi a tota una manera d’entendre un país, un estat, nascut en el pacte de la transició. En els darrers temps detecto un interès a diferenciar, segmentar i contraposar aquests diferents moviments, com si una persona que lluita pel dret a l’habitatge no ho pugui fer a favor del dret a decidir; com si un “iaio flauta” que lluita per unes condicions de vida més dignes no pugui defensar, també, la consulta del 9 de Novembre. Pensar que el 15M, o el barri del Gomonal a Burgos són “revolucions socials” i el 11S i/o la via catalana són ciutadans manipulats i enganyats per la dreta nacionalista és una visió interessada, de curta volada que posa en perill l’embat social més important dels darrers temps contra l’Estat nascut i construït entorn de la cultura de la transició.
Els ciutadans de Catalunya tenim una oportunitat històrica, tenim el privilegi de construir un projecte engrescador, un estat radicalment democràtic, que regeneri els defectes d’un sistema polític viciat per segles d’oligarquies i de corrupció, per segles de supeditació del país a unes elits econòmiques centralistes. Tenim l’oportunitat de construir un país per a tothom, integrador, on no importi l’origen, ni la llengua que parlem, ni a qui resem, sinó el futur que volem construir junts. És evident que tot això seria més fàcil de construir i d’explicar, per nosaltres, per ERC, si no ho haguéssim de fer al costat d’un govern que es ven el departament comercial de TV3 al Grup Godó, que rebaixa els impostos als casinos però ofega als ciutadans amb l’IRPF més alt d’Europa; o al costat de Consellers excaps de la Patronal d’Hospitals privats, o Conselleres que prefereixen tancar línies d’escoles públiques que treure el concert a algunes escoles d’elit,etc… Ningú va dir que fos fàcil. Tenim el Parlament i el Govern que la ciutadania va escollir, per cert, nascut d’unes eleccions amb una participació superior al 70%. Amb els instruments que els ciutadans ens han donat treballem per fer possible que l’any 2014 sigui l’any de la democràcia i que per primera vegada en la història els ciutadans de Catalunya siguin convocats a votar sobre la independència. Que ningú ho dubti, tot això ho fem perquè tenim l’oportunitat de construir un dels països socialment i econòmicament més avançats d’Europa. Aspirem legítima i modestament, a construir un model d’estat del benestar, justícia social i d’igualtat d’oportunitats sota la premissa de la inversió social, la solidaritat i la responsabilitat. De nosaltres depèn que això sigui possible.
Isaac Albert
Latest posts by Isaac Albert (see all)
- Finestra d’Oportunitat - 6 de novembre de 2021
- Passem Comptes - 16 de juny de 2021
- No parlem de la pandèmia (massa) - 27 d'abril de 2021