Hem pres la modesta decisió d’existir

Ja fa molts anys que comencem el curs polític el mes de setembre insistint i intentant conscienciar de la importància i la transcendència dels mesos que ens segueixen. Moltes vegades ho hem fet d’una forma retòrica, però és més que evident que en els últims anys han passat coses importants que ens han portat fins al dia d’avui, fins a les portes de poder decidir democràticament el nostre futur com a país.

Dit això, però, no pensem que el que estem vivint comença el 2010, ni el 2011, ni amb la diada del 2012. Aquest és un país que durant molts segles ha lluitat, segons les condicions del moment, per existir. Aquest país, com molts països del món, va prendre ja fa molts segles la modesta decisió d’existir i de deixar empremta en el món de què és. I ho hem fet de moltes maneres i segons les condicions del moment. Ho hem fet lluitant, callant, pactant; ho hem fet sent submisos, sent revolucionaris, etc. Aquesta voluntat ja innata d’existir és la que ens ha portat ara a les portes de poder decidir si volem seguir existint com un estat independent o no.
El que està en joc en aquests moments és “simplement” això, existim o no existim… i si existim, tenim dret a decidir. L’Estat Espanyol ens nega l’existència i no s’adona que aquest país ha existit sempre, fins i tot durant 40 anys de brutal dictadura.

El que legitima el procés, i la independència, és la democràcia i això el fa imparable; i ho sabem, i ho saben, i ho sap tothom. I quan algú, aquí, descobreix que això de votar és inconstitucional i no ho vol fer, el que està fent és negar la seva pròpia existència. I això no és només imperdonable, és ridícul.

Ningú va dir que fos fàcil, però no hem arribat fins aquí per marxar cap a casa. Què estem disposats a fer per poder votar? Què estem disposats a perdre com a país per posar en mans dels ciutadans el futur de Catalunya? La resposta és tot! Entre d’altres consideracions, perquè aquest tot és poca cosa, especialment si recordem el que van perdre i patir els nostres avantpassats en la seva lluita defensant les llibertats d’aquest país. Els moments que vivim són socialment i econòmicament complicats i difícils, cert! Però estic segur que cap de nosaltres aguantaria la mirada del nostre avi o besavi explicant-li que la situació que vivim és molt difícil… No necessitem herois, ni màrtirs; necessitem gent convençuda i ferma que honori els nostres avantpassats.
És per tot això que des d’ERC Terrassa fem una crida a tots els terrassencs i terrassenques a la mobilització i a sumar-se a la campanya “Ara és l’hora” i a la gran V que l’ANC i Òmnium estan organitzant a Barcelona pel dia 11 de setembre. Estem convençuts que la participació massiva de la ciutadania en una nova jornada històrica, reivindicativa i cívica suposarà un pas molt important per a consolidar i assegurar la celebració de la consulta del 9N. Ara tots hem de mantenir la posició i la fortalesa en la convicció que res pot batre la democràcia. Només hi ha un pla: votar, votar i votar, amb la convicció de qui se sent poble, de qui se sent lliure.

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Latest posts by Isaac Albert (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *