Què passarà amb la meva pensió?

A ningú no se li escapa que el camí cap a la independència serà dur a curt termini en alguns aspectes, mai s’ha dit el contrari. El que sí que hem de tenir clar és que en certs aspectes som prou forts i estem prou preparats per oferir unes garanties de vida dignes. I si algun col·lectiu pot estar tranquil és el de les persones que perceben pensions.

Durant tot el temps que portem explicant el perquè tenim la certesa que els pensionistes no deixaran de rebre la seva pensió, qui més qui menys ha pogut saber que hi ha dos tipus de sistemes de pensions al món: de capitalització i de repartiment. En un sistema de capitalització, els diners que cotitzen els treballadors es dipositen en un fons de capital (d’aquí ve el nom) que s’inverteix en actius financers que van generant interessos. Aquest fons es recupera el dia que el treballador es jubila i, aleshores, s’utilitza per pagar la seva pensió.

En el de repartiment, el nostre sistema actual, les cotitzacions dels treballadors d’avuies reparteixen (d’aquí ve el nom) entre els jubilats (i d’altres pensionistes, com vídues, orfes o incapacitats) d’avui. Així doncs, són els treballadors actuals qui financen les prestacions, de manera que no queden acumulades enlloc. Per tant, com que ni el Govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola paguen les prestacions de cap “sac” de diners acumulats, no tenen capacitat per evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència.

En una Catalunya estat, si es decidís mantenir el sistema actual de repartiment, les cotitzacions que servirien per pagar les pensions catalanes les aportarien els treballadors catalans que cotitzarien a la seguretat social catalana. És a dir, i repeteixo perquè això és important, qui garanteix que els jubilats catalans cobraran les seves pensions no és ni el Govern espanyol, ni la Seguretat Social espanyola, sinó els treballadors catalans. I com que en una Catalunya independent hi hauria treballadors, en una Catalunya independent les pensions estarien garantides.

Un cop aclarit el punt clau del pagament de les prestacions, sorgeix una altra qüestió: el nombre de perceptors de pensions a Catalunya es va situar el gener del 2014 en 1,64 milions de persones. Aquestes pensions serien més altes o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d’Espanya?

<<Qui garanteix que els jubilats catalans cobraran les seves pensions no és ni el Govern espanyol, ni la Seguretat Social espanyola, sinó els treballadors catalans. I com que en una Catalunya independent hi hauria treballadors, en una Catalunya independent les pensions estarien garantides.>>

Com ja hem dit abans, en un sistema de repartiment, la pensió és el resultat de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre tots els pensionistes. I la totalitat de la recaptació en concepte de cotitzacions d’un país depèn de*:

–   El número de treballadors que cotitzen. A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. A Espanya hi ha 2,48 treballadors per pensionista.

– El salari d’aquests treballadors. La mitjana anual a Catalunya és de 24.449 euros, mentre que a Espanya és de 22,790 euros.

– El percentatge del seu salari que es dedica a la Seguretat Social (el “tipus de cotització”). En aquest cas els tipus són el mateixos per a tot l’estat espanyol, en funció del regim de cotització al qual es pertany.

Per tant, la pensió que rebrà, de mitjana, cada pensionista serà més alta, com més gran sigui la relació entre nombre de treballadors ocupats i nombre de pensionistes, com més alt sigui el salari mitjà i com més alt sigui el tipus de cotització

Aleshores, si a la Catalunya estat, mantenim els tipus de cotització a la Seguretat Social actuals, (tot i que sóc partidari d’eliminar els límits màxims que fan que a partir d’un salari X no es modifiqui el percentatge i això significaria una revisió a l’alça) el resultat de la fórmula, Ingressos X Cotitzacions / Nombre de pensionistes ens dóna una pensió mitjana més alta que la que actualment es percep formant part de l’estat espanyol. Aproximadament, un augment del 10% superior a la que s’obté quedant-nos a Espanya, i això sense augmentar els tipus de cotització.

En conclusió, si Catalunya fos independent, no només les pensions estarien garantides sinó que, fins i tot, podrien ser més altes que formant part d’Espanya.

*Dades INE 2012

Cesc Cabezas

Graduat Social, independentista i d'esquerres. Treballant per una major ocupació i unes condicions laborals dignes.

Latest posts by Cesc Cabezas (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *