Cent 
vint-i-cinc anys són els que ens separen de la primera manifestació del primer de maig a Barcelona, una de les primeres d’Europa. L’objectiu era aconseguir dividir la jornada en tres blocs de 8 hores: 8 per treballar, 8 per educar-se i 8 per descansar. Això que fa molts anys tenim com un fet consumat, ha estat fruit de l’esforç i la lluita de treballadors i treballadores que s’adonaven que el sol fet de cobrar un salari no havia de significar l’entrega absoluta de la seva vida.
Després, aquestes lluites han donat peu a drets laborals i socials dels que avui encara gaudim però que ens van manllevant a cop de decret els diferents governs espanyols en pro de l’augment d’una ocupació que ells mateixos han destruït i que amaguen una única voluntat: la de l’enriquiment immediat i desmesurat per part dels defensors d’un neoliberalisme i capitalisme salvatge.
La situació actual és d’absoluta precarietat laboral. El gruix de les ocupacions existents, per qui tingui la sort de tenir feina, compleixen els requisits dels salaris baixos, de jornades de curta durada o de contractes temporals que no aporten cap estabilitat, de poca o cap seguretat laboral. I a Terrassa no en som cap excepció. L’aposta desmesurada pel sector serveis i la destrucció de la recerca i la investigació ha fet que la nostra indústria, cada cop més, esdevingui una època a recordar i no una oportunitat de crear i tenir ocupació. En realitat el concepte s’hauria d’anomenar “pre-caritat laboral” . És evident que estem en un moment en el que treballem per continuar sent pobres i que estem en un estat en que la feina es dóna per caritat.
Queda clar que ens cal un estat propi on puguem regular el nostre model laboral i renovar les relacions entre els agents socials fent de la negociació col·lectiva el lubricant del motor productiu que som com a país.
Aquest primer de maig, quan sortim al carrer, demanarem un treball digne, uns dret laborals garantits i una redistribució de la riquesa que aturi l’augment de les desigualtats que es donen al mercat de treball, les salarials i les de gènere, que s’han anat produint descaradament amb el vistiplau dels diferents governs. Però també hem de demanar un estat propi on, des de la base, tinguem la possibilitat de repensar-nos com el país treballador que som.
Ens trobem en un procés en què tenim la més gran oportunitat de la història i amb la mateixa força amb la que exigim la llibertat pel nostre poble, hem d’exigir que aquest es doti d’uns drets laborals i d’una justícia social com a elements indivisibles de la nova nació catalana.
Cal que omplim d’estelades el primer de maig d’enguany!!!
Visca Catalunya lliure i socialment justa!
Cesc Cabezas
Latest posts by Cesc Cabezas (see all)
- Manifest del Primer de Maig - 30 d'abril de 2017
- MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2016 - 27 d'abril de 2016
- Recordant Srebrenica - 20 de juliol de 2015
VISCA!