Avui dimecres, 1 de juliol de 2015, entra en vigor la reforma del Codi Penal i la Llei orgànica 4/2015 del 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei mordassa, i aprovada amb els vots del Partit Popular i amb el rebuig unànime de tots els partits de l’oposició del Congreso de los Diputados, i contra la que també s’han pronunciat sindicats, magistrats, advocats penalistes i nombroses organitzacions socials perquè limita drets fonamentals de la ciutadania com la llibertat d’expressió i el dret de manifestació. Lleis que prohibeixen, sancionen i criminalitzen pràctiques malauradamemnt tan normalitzades com aturar un desnonament o assistir una persona sense papers. I legalitza les “devolucions en calent” a Ceuta i Melilla, una mesura que ha estat criticada també pel comissari de drets humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, i que contradiu tant l’actual llei d’estrangeria, com la mateixa Constitució Espanyola i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, ratificat per l’Estat espanyol el 26 de setembre de 1979.
La llei mordassa “penalitza la pluralitat política, la llibertat d’expressió i els drets fonamentals de la ciutadania. Quin sentit té penalitzar la llibertat de reunió i de manifestació si no és la voluntat de restringir drets? Només anar en contra de l’essència de la democràcia” amb aquestes paraules la Gemma Calvet presentava a l’últim ple del Parlament de Catalunya la proposta del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya de presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la llei. El delicte s’ha de combatre de forma integral, amb educació, promovent una vida digna, eliminant les diferències socials, amb bones polítiques de reinserció i amb unes institucions que treballin en la prevenció, no en el càstig. La responsabilitat d’un govern no és evitar i prohibir les crítiques, les mobilitzacions pacífiques o les protestes de la població davant les injustícies socials i econòmiques, sinó precisament evitar cometre aquestes últimes i garantir la justícia social i l’exercici de la democràcia en llibertat.
Alguns dels delictes que tipifica la llei mordassa són: enregistrar actuacions de la policia; fer reunions en llocs públics sense haver-ho comunicat; ocupar qualsevol immoble aliè i contra la voluntat del propietari, com seria el cas dels escraches; no portar el DNI al damunt i no haver-ne denunciat la pèrdua o robatori; la pèrdua del DNI tres vegades o més durant un any; les manifestacions davant el senat espanyol o el congrés ‘pertorbant greument la seguretat ciutadana’; la negativa a dissoldre una reunió o manifestació; intentar impedir a una autoritat o treballador públic l’exercici de les seves funcions i ‘el compliment o l’execució d’acords o resolucions administratives o judicials’ (com el cas de les accions de la PAH per impedir desnonaments), i moltes més…
Així doncs, una altra vegada davant la injustícia, la ingerència i la violació de drets fonamentals de la ciutadania, com va passar amb la fallida reforma de la llei de l’avortament, estem obligats a desobeir, manifestar-nos i convèncer que ara és l’hora de marxar d’aquest país que vol tornar als temps de “ley y orden” del dictador i que sembla enyorar tant.
“Quina és la lògica de sempre quan es parla de seguretat i es sacrifiquen les llibertats? Que es comença posant una excepció a la norma i la norma acaba sent l’excepció.” David Fernàndez
MontsePujol
Membre de l'executiva local d'Esquerra. Treballadora del grup municipal d'Esquerra de Terrassa en temps passats.
Latest posts by MontsePujol (see all)
- Avui comencen les rebaixes - 1 de juliol de 2015