Transparència

Transparencia

Els Estats Units tenen regulada, des de 1946, l’activitat lobbysta, malgrat que la seva activitat es remunta als orígens mateixos de la Unió, molt anterior a la regulació. L’origen del terme té a veure, segons algunes versions, amb el “lobby”, en català vestíbul, de l’hotel Willard de Washington D.C., on algunes cròniques expliquen que s’esperaven els lobbystes d’aleshores per poder conversar amb el president Grant (1822-1885), que acostumava a anar-hi a prendre una copa de brandy, fumar un puro i asseure’s.
L’activitat lobbysta és una forma ben legal i ben legítima de defensa i promoció d’interessos particulars davant dels poders públics. Existeixen una sèrie de normes, de les que no citaré la denominació anglesa, que atenen a un objectiu de transparència, de manera que l’activitat dels “lobbies” o grups d’interès sigui coneguda i reconeguda, la identitat del grup d’interès a qui representen els o les lobbistes sigui pública i les seves relacions amb els alts càrrecs dels poders executiu i legislatiu es regeixin per unes normes ètiques. Abundant en les referències americanes, cito un jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units que va dir que la llum del Sol és el millor desinfectant que existeix.
Aquesta setmana he assumit, com a membre de l’oposició a l’actual govern sociovergent de la ciutat, la presidència de la Comissió de Transparència de l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta Comissió, amb representació de totes les forces polítiques municipals, ha estat treballant, en els darrers mesos, en l’impuls d’una sèrie de normes o maneres de funcionament que han tingut ja la seva traducció en una nova web de transparència; en la publicació de sous, dietes i agendes de tots els qui han de representar l’interès general per sobre del particular o en la creació d’un registre local de grups d’interès, del que som pioners a Catalunya.
Totes les organitzacions que desenvolupen una activitat de representació o defensa d’interessos, així com els seus treballadors, o qualsevol persona a qui remuneren d’alguna manera, tenen l’obligació, en el cas dels Estats Units, d’inscriure’s en el registre de grups d’interès. En el cas que ens ocupa, el de Terrassa, el registre només és voluntari. Catalunya va impulsar la creació d’aquest registre l’any 2014. En el cas de l’Estat espanyol, no hi és ni se l’espera.
És un costum molt estès i al nostre entendre molt sa, en el cas americà, més enllà de la inscripció obligatòria al registre, que les persones que tenen alguna relació amb un determinat grup d’interès ho explicitin de forma pública i manifesta en tots aquells àmbits en què pot existir algun tipus d’incompatibilitat, sinó legal, sí ètica. Com a regidor, tinc l’obligació legal d’atendre sempre al que consideri l’interès general. Malament aniria si mai algú m’hagués de retreure, o premiar, el contrari. La llum del Sol no té res d’hipòcrita.

Carles Caballero

President de la secció local d'ERC a Terrassa. Català d'esquerres, independentista, culer, minyó. Treballador autònom i emprenedor.

Latest posts by Carles Caballero (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *