COMPARTIR CONEIXEMENT

Lluny de l’horrible visió adulta de la tornada de vacances i els articles a dominicals sobre les crisis postvacacionals, es pot fer l’esforç d’observar el retorn a l’activitat de cada setembre com una nova oportunitat vital.

La veritat, a molts ens queda ja lluny aquell moment de la infantesa quan la tornada a l’escola era l’oportunitat de retrobar-te amb els companys i companyes de classe, d’explicar-te batalletes estiuenques i especular el primer dia d’escola sobre les coses que et tenia preparat aquell nou curs escolar. És més, tots els pares i mares hem passat a viure l’estrès de finals d’agost per calcular les despeses de material, llibres, extraescolars i el llarg etcètera d’obligacions que et cauen a sobre. Obligacions que, donat el context econòmic actual, comporten per moltes famílies un autèntic mal de cap a voltes impossible d’afrontar. I no m’estranyaria sincerament que alguna persona que llegeixi aquestes línies hagi pensat alguna vegada allò de “Com pot ser que aprendre surti tan car?”

Per sort, algunes persones es van adonar ja fa temps que el coneixement és eteri i que, més enllà del format (i sobretot el preu) amb què aquest bé preuat se’ns presenti, la possibilitat de compartir-lo només recau en la voluntat de les persones que el posseeixen.

Si un mestre o una professora es neguessin a compartir el seu saber amb els seus alumnes esdevindrien presències inútils dins una classe. De la mateixa manera, un llibre, un ordinador o el conjunt d’Internet, poden contenir tant coneixement com tu vulguis, però si només hi té accés una persona, l’aprenentatge esdevindrà pobre i limitat.

En aquest sentit, hem de donar les gràcies a tots aquells moviments que han sabut pensar en el bé comú per deixar de veure aquests objectes com a bé de mercat per començar a entendre’ls com a béns d’ús compartit. I les mares i els pares, sobretot arribat el setembre, els hi podem donar les gràcies per fer-ho.

Pot semblar-nos que quan algú ens parla de la promoció de xarxes de wi-fi públiques, de maquinari o programari lliure ens està parlant en xinès. A mi, sincerament, també una mica. Ara bé, què tal si algú a prop vostre us ajuda a connectar aquestes idees de tecnologia a l’abast de tots amb quelcom tan senzill com compartir un llibre.

Amb això, segurament algú ja ha entès per on vull anar. Bé, de fet, moltes associacions de mares i pares a innombrables escoles de Terrassa i de tot el país ja ho han entès. Parlem de socialització de llibres també. Parlem en definitiva de compartir el coneixement.

I és que quan es parla dels programes de reutilització de llibres de text a les escoles es pot caure en la temptació de simplificar-ho, pensar en l’estalvi familiar i santes pasqües. I, vaja, ja va bé estalviar diners en els temps que corren. Però no obviem que el que realment mereix l’agraïment a les AMPES i centres escolars que han desenvolupat aquestes iniciatives és la introducció a la vida de les futures generacions d’uns valors que esperem que s’universalitzin. El llibre ja no és una propietat, és quelcom a cuidar perquè n’aprendre jo i tots els que vinguin al meu darrere. Vaja, la idea no és gens nova, no? Però són valors que ara s’estan recuperant.

I el millor de tot plegat és que aquests projectes de socialització de llibres de les AMPES, o d’altres com biblioteques populars de barri o aquell grup d’amics acostumats que els hi diguin “frikis” perquè munten ordinadors amb maquinari lliure i econòmic neixen de la quotidianitat. Persones que canvien de mica en mica el nostre món, creant fórmules comunitàries d’accés al coneixement, sense pretensions ni declaracions grandiloqüents.

És per aquest motiu que, des del grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament, arribat aquest setembre hi hem volgut parar esment i seguir el seu exemple. No es tracta d’inventar res nou. Senzillament proposar a l’Ajuntament que subvencioni aquells projectes dins la ciutat que ajuden a fer que el coneixement sigui de tots i per a tots.

Atorgar una ajuda a un bon projecte de socialització de llibres en una escola no només pot ajudar a les famílies amb menys recursos sinó que també afavoreix a la dinamització comunitària del coneixement. Si l’Ajuntament, a més, valora positivament aquelles iniciatives que apostin per crear aquestes dinàmiques en entorns on l’aprenentatge és més necessari, la ciutat hi sortirà guanyant.

En la mateixa línia, una proposta per crear ajudes per a projectes d’informatització de maquinari lliure es pot traduir en bones mans i amb una inversió pública limitada en, per exemple, una sala d’informàtica en un esplai jove de barri.

Acompanyar això amb l’acostament del consistori a xarxes com la de Güifi.net, amb una comunitat activa a Terrassa, que aposta des de fa temps per facilitar l’accés universal a la xarxa, rebles el clau. En definitiva, apostar des de l’àmbit públic municipal per una visió de futur del coneixement a la ciutat.

Des d’ERC-MES no en tenim cap dubte, una ciutat que inverteix en coneixement, compartirà en un futur els èxits dels seus habitants.

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Latest posts by Isaac Albert (see all)

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *