“Els petits gestos canvien el món”. Tots aquells que volem un món millor i intentem fer-lo possible participant en el nostre entorn més directe hem cregut i creiem en aquesta màxima. Aquest concepte, però, també serveix per als canvis que no ens agraden tant: la victòria de D.Trump als EEUU, el Brexit per un motiu primordialment xenòfob, el rebuig del poble colombià a un acord de Pau, el creixement neofeixista a Europa… Notícies que ens impacten, que tant ens costen d’explicar i d’entendre i que, segurament, es van coure amb petits gestos d’anys enrere i ara estan canviant el món d’una forma poc esperançadora.
Salvant les distancies, i per l’experiència que he adquirit els darrers deu anys de participació activa en la política de la ciutat, és massa habitual veure gestos com el que ahir mateix vaig viure en la reunió “participativa” de la Taula de Residus de Terrassa. Taules, consells municipals, plans locals, processos participatius i un llarg etcètera d’eines per treballar coordinadament entre consistori i ciutadania s’acaben convertint en un espai de publicitat institucional on l’Ajuntament explica el que ha fet, està fent i té pensat fer. On sí! Al final hi ha un punt de “precs i preguntes”, un temps i un espai semblant al mur de les lamentacions, al Facebook de l’Alcalde o a les cartes del director d’aquest diari; on tothom intenta explicar la seva problemàtica tot cercant un compromís polític per arreglar-ho. Això no és política, això no és participació ciutadana i així no es pot canviar res.
Lamento generalitzar, però quan no és per defecte de participació és per excés i quan no és per un desinterès polític és per un dèficit pressupostari… En definitiva, el gest que percep la ciutadania en la majoria de casos és que No es pot.
Si seguim introduint mesures participatives amb calçador en institucions com el nostre Ajuntament amb una resistència al canvi arrelada i convinguda per 37 anys de govern socialista a la ciutat, és més que probable que seguim donant gestos i missatges negatius quant a la capacitat de la ciutadania per participar i canviar aquesta petita part del món que és la nostra ciutat.
Disculpeu, però a Terrassa, afortunadament, no li falta gent disposada a servir la seva ciutat. El que de ben segur li falta és un lideratge polític i institucional per aconseguir generar a la ciutat canvis per dur a terme no només les queixes puntuals de l’estil: moure un contenidor de brossa o arreglar una vorera, sinó canvis dràstics capaços de revertir tendències com per exemple millorar la neteja de la ciutat, la mobilitat i el transport públic, ampliar l’ús dels equipaments municipals i un llarg etcètera de temes pendents que acostumen a omplir el programa electoral dels partits del govern i que ni així es compleixen.
Tot plegat són petits gestos, petits missatges, petits desenganys que la ciutadania rep sovint des d’una posició ja establerta en la incredulitat i la indiferència però que en alguns casos es veu sorpresa i enlluernada per la possibilitat de realitzar projectes, idees i millores que després de grans aventures administratives acaben retornant al punt d’inici, a la incredulitat i a la indiferència.
…i com deia, els petits gestos canvien el món.
EduGonzalez
He estudiat Enginyeria Industrial Superior a la UPC de Terrassa actualment redactant el projecte final de carrera. Treballo d’enginyer mecànic a una important empresa de maquinaria industrial pel sector farmacèutic. Membre de diferents entitats de la ciutat: Voluntaris Forestals de Terrassa, Club de Rugby Carboners de Terrassa, Consell de Joves de Terrassa, entre d’altres.
Latest posts by EduGonzalez (see all)
- No es pot - 22 de novembre de 2016
- Compromís en fer de Terrassa una ciutat pels i les joves - 24 de març de 2015