La Sobirania de l’aigua

Carles Caballero durant la seva intervenció al Ple extraordinari de l'Aigua

Carles Caballero durant la seva intervenció al Ple extraordinari de l’Aigua

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la sobirania és la “qualitat del poder polític d’un Estat o organisme que no és sotmès a cap altre poder”. La creació de l’ens públic de gestió “Aigua de Terrassa” és precisament això: un exercici de sobirania que com a representants polítics de la ciutat impulsem en clar benefici de la nostra comunitat.

Parlo precisament d’aquest concepte per qué la sobirania del Ple de Terrassa en aquest àmbit ha estat posada en qüestió de les maneres més diverses i barroeres que aquesta ciutat hagi vist mai. No és necessari aportar cap exemple, ja que tots en som perfectament conscient.

L’aigua com a recurs i necessitat dels terrassencs sempre ha estat pública. Ha arribat a la seva fi una concessió de servei atorgada l’any 1940 a una empresa privada i aquest 7 de Setembre, amb una majoria aclaparadora, aquest Ajuntament, en exercici de la sobirania que li han confiat els ciutadans de Terrassa, ha decidit assumir el control total sobre una responsabilitat que de dret posseeix. Reitero: en nom de la majoria de ciutadans.  Alguns vam venir aquí a fer coses com aquesta i és just i necessari que en aquest moment recordi una de les persones que més hi va creure: Carles Feiner i Alonso.

Per a qualsevol partit d’esquerres, hauria de ser una prioritat incidir de manera decisiva en aquells sectors estratègics de l’economia i la gestió de serveis que afecten les condicions bàsiques de vida dels ciutadans i les seves possibilitats de viure amb dignitat. Avui és la gestió de l’aigua a la nostra ciutat i demà serà la construcció d’una república catalana que precisament doni impuls a aquests valors de modernitat, justícia social i fraternitat. Apuntin-s’ho a l’agenda: 1 d’octubre de 2017.

Avui tenim sobre la taula una memòria elaborada per una comissió d’estudi on s’avaluen els diferents models de gestió, concloent que la gestió directa del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa és la modalitat de prestació més eficient i sostenible. I ho és, entre altres qüestions, perquè no enriqueix a ningú més que als ciutadans que reben qualitativament el millor servei possible amb el mínim cost imputable, que és el d’una taxa pública que com a únic objectiu té cobrir el cost del servei.

Impulsem un model de tractament integral del cicle de l’aigua, que pels que no ho tinguin fresc inclou la captació, distribució, depuració i reciclatge d’aquest recurs. I l’impulsem perquè de manera inequívoca redundi en un benefici per a la ciutadania i el medi ambient. Això de manera resumida significa que s’assumeix el control estratègic del servei perquè les decisions es prenguin d’acord amb l’interès general (de les persones i del territori) i s’agilitzin les decisions i actuacions (simplificant tràmits i reduint terminis). I, sobretot, que a partir d’ara la qualitat del servei prevaldrà per davant de la rendibilitat econòmica.

És en base a aquesta memòria tècnica i gràcies a l’esforç de moltes persones que hi hem aportat el nostre granet de sorra (Taula de l’Aigua, Aigua és Vida, el PSC, Terrassa en Comú, CUP i ERC-MES junt amb els professionals del nostre Ajuntament) que hem aprovat de forma inicial la constitució i els estatuts de la nova entitat pública empresarial, així com el reglament del servei municipal de subministrament domiciliari. La ciutat de Terrassa s’ha de felicitar per aquest èxit.

Des del grup municipal d’ERC-MES manifestem la nostra satisfacció, ja que amb la consecució d’aquesta fita acomplim un dels principals punts programàtics amb els quals vam concórrer a les darreres eleccions municipals. I això és molt important: fer a l’Ajuntament allò al que ens vam comprometre públicament amb les terrassenques i els terrassencs de manera independent a què ens donessin suport o no. Precisament, en política la paraula ha de ser un contracte vinculant amb la ciutadania. Ho hem intentat amb totes les nostres forces i aquesta vegada ens n’hem sortit.

Com va dir Theodore Roosevelt, una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o democràcia. Vull agrair públicament, en nom d’Esquerra Republicana i el Moviment d’Esquerres, els serveis i contribucions que indubtablement ha portat a terme Mina de Terrassa des de mitjans del segle XIX. Son part indestriable i fonamental de la història d’aquesta ciutat. És just que així ho reconeixem.

Això no es pot dir cada dia: avui i aquí mateix també estem fent història. Visca Terrassa!

 

Carles Caballero

President de la secció local d'ERC a Terrassa. Català d'esquerres, independentista, culer, minyó. Treballador autònom i emprenedor.

Latest posts by Carles Caballero (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *