“La pàtria no la salva cap individu, la salvarem entre tots actuant amb intel•ligència, responsabilitat i molta dignitat. Ni ens hem de deixar humiliar ni ens hem de rendir, hem de trobar el nostre camí fins a la victòria.”
Es parla molt d’implementar la República del 27 d’octubre i s’utilitza com a punt culminant d’aquesta voluntat intentar investir de nou Carles Puigdemont com a President de la Generalitat de Catalunya. Hauria estat bé de cara a implementar la nostra República que el mateix Carles Puigdemont no s’hagués presentat a les eleccions i hagués exercit com a president legítim a l’exili sense barrejar aquesta condició tan honorable amb la política autonòmica que d’una manera o altra estem obligats a fer. Hi estem obligats per motius obvis però això no descarta que el seu paper en el pla internacional, donar a conèixer arreu del món la situació que estem vivint com a poble, hauria estat tan efectiu com ho està sent ara mateix. Són temps difícils.
Implementar la República depèn de tres elements fonamentals: un territori on ubicar-la, una població que majoritàriament la reconegui i la capacitat d’exercir sobre els dos elements anteriors el monopoli del poder. A les dades electorals em remeto quan afirmo que no hi ha una majoria clara disposada a hores d’ara a reconèixer l’autoritat de la República. Per altra banda, és també evident que ens manca força física per exercir un control efectiu del territori per la via d’assegurar les comunicacions, controlar la distribució energètica i les vies de comunicació, evitar de manera solvent l’acció dels cossos repressius de l’Estat espanyol o una cosa tan simple com garantir la seguretat de la seu de les institucions del país. Això és així avui però també ho era el 10 d’octubre o el mateix dia 27 d’octubre. Per tant, algú ens va situar en un punt del que difícilment podíem sortir ben parats i per començar a aixecar el cap s’ha de començar a dir a les coses pel seu nom.
Intentar investir Carles Puigdemont és agitació i propaganda a no ser que es presenti al Parlament de Catalunya escortat per una multitud i que tingui amagades les cartes que ens permetin fer el que a l’anterior paràgraf he mirat de descriure. Una mica complicat, no? Haurem d’esperar uns quants anys per poder proclamar una República efectiva i ho farem transitant per camins nous. El “procés” tal com l’hem conegut durant els darrers anys s’ha acabat i ens toca gestionar el seu final amb l’objectiu de preservar les parts positives del seu llegat. Hem fet molt en poc temps i hem d’agafar força de cara a propers embats que haurem de preparar molt millor per tal de poder-los guanyar.
El dia 1 d’octubre de 2017 vam demostrar que ben organitzats i fent un gran esforç som capaços de fer grans coses. Ho vam tornar a fer el dia 3 d’octubre i des de llavors hem seguit demostrant que som un poble digne, ple de convicció democràtica i disposat a lluitar pel seu futur. Administrem bé les nostres energies, encarem amb dignitat el futur i treballem per guanyar-nos el dret i la força per implementar la República quan ens hàgim dotat dels instruments que ens permetin fer-ho. Les guerres es guanyen utilitzant les neurones i aplicant la testosterona en el moment just i de la manera adequada.
El futur ens ofereix un relleu demogràfic que va a favor dels valors de la democràcia, dinàmiques d’agitació permanent en el pla internacional, noves formes d’organització social, la utilització intensiva del nostre poder com a consumidors, l’ampliació de majories i la possibilitat de generar un contrapoder sòlid capaç de patrimonialitzar en benefici del país tot l’esforç de generacions de catalans i catalanes que han treballat i segueixen treballant per la llibertat del nostre país.
La catarsi necessària per encarar el canvi de cicle no pot emanar del partidisme i com a societat hem de ser capaços de somatitzar els cops que estem rebent. En realitat, a l’Estat espanyol ja li està bé com estan les coses a hores d’ara i seguirà tensant la corda per tal de mantenir-nos en un estat de xoc emocional permanent. En els seus fonaments, l’Estat està fort i cohesionat al voltant de la idea d’enfonsar-nos. Cohesionem-nos nosaltres en la voluntat de persistir i fem-ho buscant maximitzar l’efectivitat de les nostres accions. Només d’aquesta manera ens podrem refer aviat i podrem preservar tot el patrimoni polític i el crèdit social que s’ha acumulat durant els darrers anys.
Tenim la responsabilitat d’aliar-nos amb la veritat, reorganitzar-nos i seguir caminant. La pàtria no la salva cap individu, la salvarem entre tots actuant amb intel·ligència, responsabilitat i molta dignitat. Ni ens hem de deixar humiliar ni ens hem de rendir, hem de trobar el nostre camí fins a la victòria.
Carles Caballero
Latest posts by Carles Caballero (see all)
- Mig mandat (II) - 20 de setembre de 2021
- Mig mandat - 6 de setembre de 2021
- Terrassa verda - 7 de juny de 2021
“Algú ens va situar en un punt del que difícilment podíem sortir ben parats i per començar a aixecar el cap s’ha de començar a dir a les coses pel seu nom”.
Pots dir qui era aquest “algú”, perquè que jo recordi ERC també estava al govern.
I jo diré les coses pel seu nom: entre tots plegats, sí que ens heu ben entabanat. Dubto que hàgiu pecat d’il·lusos perquè fa molts anys que coneixeu l’Estat Espanyol i sabeu del peu que gasta, especialment com a Estat repressor.
Ara quan el corró de la repressió ens ha passat per sobre, llepem-nos les ferides, però assumim qui no va preparar l’estratègia del que ens podria venir a sobre. I assumim qui està disposat a fer un pas endavant i qui un pas enrera. Assumim realment quines són les conseqüències, les despeses, els costos i els beneficis de voler i lluitar per una Catalunya independent. Perquè a vegades sembla, que confieu en la bona voluntat espanyola i que tot plegat és com un joc de nens.