Enamoreu-vos de la literatura!

Deia Emili Teixidor en el llibre La lectura i la vida: “…I la feina és estimar-les, les paraules, i estimar els llibres que les combinen per explicar històries…” i avui que és Sant Jordi celebrem que estimem les paraules que es combinen per explicar-nos històries. Crec que ho hauríem de fer cada dia, això d’estimar les paraules. Les paraules són molt importants i no les podem malbaratar. Malauradament, els fets viscuts els últims mesos ens mostren que fàcil que és malbaratar-les. Doncs avui, Sant Jordi 2018, dignifiquem la paraula comprant llibres i, sobretot, llegint-los. I quan els tinguem entre les mans, i notem aquelles ganes, aquella il·lusió que fa estar a punt d’iniciar una aventura, dediquem uns moments a pensar que hi ha dones i homes que no són lliures i no podran sentir aquesta il·lusió de tenir un llibre nou entre les mans.

Aquest 23 d’abril és especial també perquè més que mai les dones hem fet sentir la nostra veu i hem dit que ja n’hi ha prou, que som iguals, que pensem, parlem, escrivim… com els homes, igual de bé o de malament, i que hi tenim dret i la nostra veu ha d’arribar arreu. Per això crec que enguany les recomanacions literàries han de ser d’escriptores. I d’escriptores que escriuen en català. Sí, en català, perquè hem de continuar lluitant per la nostra llengua i la nostra cultura, perquè a molts els agradaria silenciar-nos, que no existíssim, que fóssim un petit reducte que passés desapercebut. I no, la llengua catalana és una llengua de cultura com qualsevol altra, apta per escriure magnífiques novel·les, poemes, obres de teatre, contes, assajos… i ho proclamem amb veu alta i clara, amb el cap ben alt, orgulloses de qui som i del que hem fet.

Ara el que cal és gaudir d’aquest meravellós dia, passejar, mirar, remenar, olorar, escoltar… Sempre els sentits ben esmolats per descobrir el magnífic tresor de la literatura.

Avui us recomano sobretot poesia que va molt bé per guarir molts mals. Us convido a descobrir tres grans autores que ja no hi són però que mai ens deixaran gràcies als seus versos. Al cor de les paraules, Montserrat Abelló aplega la seva obra poètica completa i podreu llegir versos com “Plantar sobre la terra/els peus. Ja no tenir/por. Sentir com puja/la saba, amunt, amunt…”.

Joana Raspall va publicar poc abans de morir Jardí vivent, un itinerari floral i vital: “S’envelleix lentament./Envellir lentament/és un gran privilegi”.

I de Maria Mercè Marçal, us podeu endinsar en llibres com Bruixa de dol, Terra de mai, Cau de llunes o Raó del cos, el poemari pòstum. A ella sempre li haurem d’agrair que tingués les idees tan clares i ens fes hereves de la seva Divisa: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/de classe baixa i nació oprimida./I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Capbusseu-vos també en la poesia de  poetes actuals com la Bel Olid, que acaba de publicar un llibre valent, que trasbalsa i que era necessari, Ferida, udol, viatge, illa on dóna veu a la traumàtica experiència d’haver patit agressions sexuals i haver-ho afrontat i superat. “Baves fredes a la pell, /la culpa./ I tants jerseis/com una ceba”.

La Maria Carme Arnau ens convida a endinsar-nos en un Itinerari de tendresa: “Camines sota cels d’esperança./La tendresa obri a tots els temps/l’itinerari únic i el principi”.

La Noemí Morral ens regala un llibre preciós, publicat recentment, Tornar d’Essaouira a la Barceloneta on fusiona la poesia i el dibuix “En vull tornar/com aquest carrer,/senzill i sense ornaments,/però ple de vida/rere les seves parets”.

Llegiu de la Sònia Moll Non si male nunc (“És el moment d’empenyorar tendreses,/d’aplegar les engrunes de la taula/abans de voleiar les estovalles./Al rebost,/només hi ha llet en pols, i rosegons/de pa que un dia foren flonjos,/i el cafè t’aigualeix els matins/entelats de tristesa.”),  I Déu en algun lloc o Creixen malgrat tot les tulipes, un llibre de narrativa breu molt propera a la poesia.

Podeu descobrir també joves narradores i novel·listes. La Jenn Díaz ens regala a Vida familiar uns relats que ens transporten a una quotidianitat on sovint no tot és de color de rosa. La Marta Orriols a Anatomia de les distàncies curtes ens proposa històries sobre la complexitat de les relacions humanes, especialment de les relacions amoroses. El camí de les aigües de la Carme Martí és una novel·la que fa companyia, de lectura reposada, amb dones fortes i lluitadores, que deixen una herència plena d’aromes i sabors. La terrassenca Marta F Soldado, amb La felicitat d’un pollastre a l’ast, ens convida a somiar vides quan la pròpia no ens satisfà.

Aquesta és només una petita mostra del que podeu descobrir avui. El més important és que continueu descobrint llibres avui, demà i sempre. Sigueu curioses. No tingueu por i arrisqueu-vos. No deixeu mai de llegir. Que us enamoreu de la literatura. És un amor per sempre.

Núria Viñas Pérez

Professora de llengua i literatura catalanes.

Latest posts by Núria Viñas Pérez (see all)

Tagged on: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *