Creadors i programadors defensen la cultura com a motor de cohesió social a Terrassa i reclamen una aposta decidida per dotar d’oportunitats a la creació cultural terrassenca i inversió per fer-la arribar a tota la ciutadania.
Isaac Albert: “Constatem que la cultura bull a la ciutat, està activa i amb ganes d’actuar. I que té ganes d’arribar a tot arreu a tothom i, per això, cal invertir i apostar per la creació cultural com a motor de ciutat”
To positiu però reivindicatiu: la cultura transforma la societat, la creació cultural està viva a Terrassa, només li cal un cop de mà i recursos per arribar a més gent. Aquest serà el resum a grans trets de la jornada de cultura i creació a Terrassa que va organitzar el grup municipal d’ERC-MES el passat dissabte dia 5 al matí a la Nova Jazz Cava. Debats animats, interacció amb el públic, moltes idees i professionals reivindicant el que es fa a la ciutat i plantejant el camí per fer més i ampliar el consum cultural.
Pep Forn: “Hem escollit parlar avui de cultura perquè, per nosaltres, junt amb l’educació, és un dels pilars bàsics per construir la societat i la ciutat que volem”
El regidor Pep Forn, encarregat d’obrir la jornada després d’un magnífic tast cultural amb un tros del monòleg “iaia: memòria històrica” d’Alba Valldaura, ja apuntava en aquesta línia “Hem escollit parlar avui de cultura perquè, per nosaltres, junt amb l’educació, és un dels pilars bàsics per construir la societat i la ciutat que volem”
A la primera taula de debat, sobre Música a Terrassa, els participants es plantejaven reptes com la dificultat de crear nous públics. Susanna Carmona, coordinadora de Jazz Terrassa, es preguntava “La música forma part de la nostra vida. Els nens que han estudiat música on són? Com és que no van a concerts?”. Des de la Casa de la música de Terrassa, Núria Segòvia, apuntava a la necessitat de més activitats per adolescents o, coincidint amb diversos ponents, cap al públic adult.
Hi ha creació musical a Terrassa? Per descomptat. Hi ha iniciatives d’èxit? També, com Festival de Jazz, es coincideix entre els ponents. Es pot fer més? També. Marc Riera, de Doctor Prats, tiba de l’experiència actuant dins i fora de Catalunya per mirar cap a Europa: “Els festivals a Europa serveixen perquè el públic descobreixi nous talents per exemple. És evident que, si no fas res, no generes un públic regular”. Des del CEM, Ramon Rius, afegia l’element econòmic: “I és fa molt, si parteixes de la realitat que el pressupost, normalment, tendeix a zero”.
Des de la taula un sentir general de manca d’inversió per resoldre mancances, d’un respecte als professionals locals. I, des del públic, apunts interessants per invertir a millorar la comunicació del que es fa a la ciutat, per portar la música als barris i, també, per seure als responsables de les diferents programacions musicals a Terrassa i coordinar-les per maximitzar l’èxit.
La segona taula rodona de la jornada, sobre arts escèniques, també va oferir un debat intens on la manca de recursos i un sentiment força generalitzat que la iniciativa cultural depengui sempre dels professionals. Albert Ubach explicava tota la feina feta des de Tub d’Assaig per construir un espai de creació i difusió del circ a la ciutat on “fins i tot comptant amb el suport de l’Ajuntament, et trobes que al final l’espai del qual disposaràs no et permetrà desenvolupar tot el que pensaves fer”. Un exemple, el del circ que, segons l’actriu Alba Valldaura, d’Embarral, no deixa de ser una mostra que les coses neixen més per la iniciativa dels artistes que per la de l’administració. Valldaura es va preguntar “Què passa amb les municipalitats? Si creiem en les ciutats com espai de referència, podem esperar inversió en cultura de fora, però cal començar per aquí”.
El debat més intens, però, es va donar en la interacció entre Rosa Boladeras i Pep Pla. L’actriu i directora del Festival Elixir burxava “A vegades no fa
falta mirar a àmbit internacional, només cal mirar que es fa més a la ciutat del costat” i explicava facilitats en anteriors projectes a Sabadell mentre a Terrassa reclama debades un espai per desenvolupar el festival poètic. El director del CAET, per part seva, replicava respecte als esforços des del CAET per consolidar una iniciativa com el Festival TNT, on Terrassa s’ha convertit en referent en la difusió de noves tendències en arts escèniques. Pla parlava d’un bon moment en la creació, malgrat que també advertia que a voltes s’ha d’incentivar als artistes locals per presentar propostes al TNT. Rosa Boladeras replicava que “Si hi ha una voràgine de creació què es fa davant d’això? Com s’entén que tinguem tan pocs espectacles als espais municipals?”. En aquest sentit, l’actriu apostava no només per programar sinó també per millorar les estratègies de màrqueting per crear nous públics.
Finalment, l’artista Anna Taratiel va ser l’encarregada de tancar la jornada des de la seva experiència creant en espais públics com a element transformador. Segons Taratiel, les intervencions d’art urbà participatives no només milloren visualment la ciutat, si no que incrementen l’orgull i sentit de pertinença i la neteja i manteniment dels llocs on es realitzen.
En conclusió, segons el portaveu del grup municipal d’ERC-MES, Isaac Albert, una jornada que ofereix nous elements pel debat sobre com aprofitar la creació cultural i la predisposició dels artistes a la ciutat com element transformador: “Quan tots els professionals coincideixen en què calen més recursos en cultura hi ha poc a debatre. I quan et plantegen possibilitats sobre com invertir aquests recursos, i que l’objectiu és la cultura com a element transformador, només cal fer l’esforç per aprofitar tot aquest potencial”.
L'Acció.cat
Latest posts by L'Acció.cat (see all)
- Josep Puy, guardonat amb el Premi Gorra Frígia 2024 als valors republicans - 15 d'abril de 2024
- Isaac Albert, nou president d’ERC Terrassa - 7 de novembre de 2023
- Esquerra Republicana Terrassa premia Cèlia Ros amb el Gorra Frígia als valors republicans - 14 d'abril de 2023