Recuperant la memòria de Quitèria Tarragó, la primera dona regidora de Terrassa

Terrassa ret homenatge a Quitèria Tarragó i Casellas vuit dècades després de ser sotmesa a un consell de guerra, condemnada i expulsada de la ciutat durant el Franquisme

L’Ajuntament de Terrassa i diferents entitats organitzen un cicle d’activitats per retre homenatge a Quitèria Tarragó, la primera dona regidora de Terrassa l’any 1937, i a la seva lluita per una societat més lliure, democràtica i igualitària al llarg de la seva vida. “Un homenatge a la Quitèria, però també a tantes dones com ella que han trencat barreres i que han treballat en aquesta llarga lluita contra el patriarcat”, explica Ona Martínez, regidora responsable de Memòria Històrica, durant l’inici de l’acte a la masia Freixa.

Gràcies a la investigació de Teresa Rodríguez, amb l’ajuda del Casal de la Dona i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, avui podem saber una mica més sobre qui era Quitèria Tarragó i Casellas. Va néixer l’any 1896 a Les Piles i ràpidament va emigrar a Sabadell amb la seva família que es dedicava a la indústria tèxtil, on ella també va treballar mentre estudiava. Va ser llevadora, sindicalista i política, tres professions que no es poden entendre per separat. La Quitèria es va titular a la Universitat de Barcelona i va exercir a Terrassa, on va mudar-se l’any 1925. Va ser contractada per l’Ajuntament com a llevadora a l’Hospital Maternal. Durant els anys que va exercir de llevadora, va defensar la creació de clíniques maternals per millorar la salut de les dones i els infants. Un dels seus objectius principals era que totes les dones poguessin donar a llum en un hospital i no a casa com es feia en el passat. També va “lluitar per la professionalització de les dones. A la rereguarda, amb els homes a la guerra, defensava que eren les dones les que havien d’ocupar els seus llocs i defensar el projecte republicà”, explicava Rodríguez durant l’acte a la masia Freixa. Segons Ona Martínez, l’encarregada d’obrir l’acte, la vida de Quitèria “va ser una constant lluita política i reivindicativa des de tots els àmbits”.

A més va ser presidenta de la secció de llevadores de Terrassa i militant de la UGT, un fet que li va permetre fer el salt a l’Ajuntament de la ciutat. El 9 de juliol del 1937 va ser escollida regidora de l’Ajuntament de Terrassa convertint-se amb la primera dona en ocupar el càrrec.

A finals del 1942, en ple Franquisme, Quitèria va ser sotmesa a un consell de guerra i va ser condemnada a dotze anys de presó. L’any 1946 va sortir amb llibertat condicional i amb la condició de no tornar a la ciutat. A partir d’aquest mateix any, els investigadors no troben cap més pista de Quitèria que es va desplaçar a viure a València.

Finalment, gràcies a les xarxes socials, els investigadors han pogut arribar a la família de Quitèria a través de la seva neboda-neta. Segons la família, Quitèria va anar a viure a Barcelona on va obrir un consultori, va morir el 1980 i va “conservar la bandera republicana” fins a la seva mort segons explica la historiadora.

L’acte, que va tenir lloc a la masia Freixa amb una xerrada de Teresa Rodríguez va ser un homenatge no només cap a Quitèria, sinó per a “tantes i tantes dones que van lluitar i que encara lluiten”, explica Ona Martínez. En tots els actes de Memòria Democràtica l’Ajuntament hi introdueix la perspectiva de gènere, “reconeixent sempre el paper de les dones en la Consecució dels nostres drets i llibertats i en la lluita pels valors democràtic”, explica l’Ona Martínez. “Ser una ciutat plenament feminista també és fer memòria democràtica perquè sense elles no estaríem on estem”, afegeix.

Amb aquest acte l’Ajuntament inaugura un cicle d’homenatges a Quitèria el primer dels quals va ser l’acte a la masia Freixa. El segon acte programat és pel 8 de març a les 19 de la tarda a l’Auditori Municipal on es farà l’òpera a “La Maternitat d’Elna”, de Martí Carreras Almar i que ho organitza el Servei de Cultura. Finalment el 9 de juliol a les 18 de la tarda es tancarà el cicle amb l’acte institucional d’homenatge a la Quitèria Tarragó al saló de plens de l’Ajuntament i amb la posterior inauguració de la placa de Memòria Històrica que es mereix a l’edifici de la Gota de Llet (carrer de la Unió), antiga clínica maternal on Quitèria va treballar com a llevadora. Durant l’acte es lliurarà a la família el certificat de Reparació Jurídica de Víctimes del Franquisme que expedeix la conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per tal de deixar constància de la nul·litat d’aquestes sentències i resolucions, emanades d’uns tribunals il·legals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *