Les violències que aprenem

L’institut. Ah, l’institut, aquell lloc generalment pudent, ple d’hormones revolucionades, crits i plors on passem l’etapa més estrambòtica de la nostra vida: l’adolescència. L’institut és aquella institució a la qual els adults que ens cuiden ens porten per tal de garantir que aprenguem coses. N’hi aprenem, de coses, ja ho crec que sí. Aprenem coses que després en molts casos oblidem, com ara equacions o sintaxi, i d’altres coses que no oblidem mai, com ara qui o com som en societat. Aprenem a fer amics, a comportar-nos en públic, què ens agrada i què ens disgusta, què estem disposats a fer i també a acceptar a la vida. Hi ha gent que et dirà que són els millors anys de la teva vida. Malauradament, l’institut és també el lloc on moltes de nosaltres vam aprendre què és rebre violència per part dels homes. A vegades, aquesta violència la rebem per part de companys (tant pot ser un noi amb qui sortim o un noi que ens fa “bullying” per ser lletges, putes o verges), però a vegades són els professors, els adults als quals se’ls ha encomanat la tasca d’ensenyar aquest jovent a créixer, els que abusen de la confiança dipositada en ells per tal d’exercir aquestes violències aprofitant la seva posició de poder.

Fa unes setmanes vam veure com es feien virals diverses denúncies a través de les xarxes socials sobre abusos i assetjaments sexuals a tres instituts del Vallès Occidental: a Castellar (@atuquethafet_) i a Sabadell (@no_ho_tolerem, @nocallem). Diverses alumnes d’aquests centres denunciaven una situació continuada de violència masclista per part d’algun dels seus professors. Un sol cas hauria hagut de ser suficient per fer saltar totes les alarmes, però no era només un cas, n’eren molts durant llargs períodes de temps. Algunes de les víctimes d’aquests abusos són ja dones adultes. Els seus agressors exercien la docència i la violència abans, i ho han seguit fent fins ara.

El pitjor de tot és que les direccions dels centres ho sabien i no van fer res per solucionar el problema. Van haver de ser les noies que pateixen avui dia aquests abusos les que van haver d’empoderar-se i alçar la veu per tal de denunciar aquestes violències. Noies que, recordem, són encara estudiants de secundària, menors d’edat en la seva gran majoria. Vull aprofitar l’ocasió per felicitar aquestes noies per la seva força, el seu coratge i la seva determinació, i agrair el pas endavant que fan no només per elles mateixes, si no per totes les altres noies que pateixen situacions similars. Però el problema és que aquesta no és la seva feina. Hem de deixar de carregar les víctimes de violència masclista amb tota la responsabilitat, especialment en espais que haurien de ser segurs, com són els instituts. És hora que siguin els centres els que assumeixin aquesta tasca i es dotin de totes les eines necessàries per a protegir les alumnes: protocols efectius que garanteixin la reparació del dany, sí, però sobretot la prevenció.

L’institut no hauria de ser el lloc on aprenem a rebre violència masclista, perquè aquestes violències no tothom les assimila de la mateixa manera. En aquests casos les noies que les han rebudes han après una lliçó molt valuosa: el poder de teixir aliances, la sororitat, aprendre a donar-se suport i lluitar les unes per les altres i per si mateixes. Però en molts altres casos, aquells que passen desapercebuts, en silenci, les víctimes aprenen lliçons molt més perilloses: indefensió, estrès posttraumàtic, culpabilitat, por… En qualsevol cas, les conseqüències de rebre violència masclista poden ser molt nocives i poden acompanyar les persones que la pateixen durant molts anys. És per això que el que s’hauria d’ensenyar a les noies a l’institut és com detectar les violències masclistes i als nois a no exercir-les. I això es fa no només a través del currículum acadèmic, es fa també predicant amb l’exemple i, en cas que algú no ho faci, l’institut hauria de ser per les agredides un espai de protecció i reparació pels danys rebuts; no una eina per encobrir els agressors, no una institució que les re victimitza i mai, mai, un lloc on sentir-se insegures.

És per totes aquestes raons que aquest mes de novembre, amb motiu del dia mundial per l’erradicació de la violència envers les dones i nenes, el Jovent Republicà del Vallès Occidental presentem una moció per involucrar tots els Ajuntaments de la comarca en l’erradicació dels abusos sexuals i les altres violències masclistes en l’àmbit escolar. En el cas de Terrassa la presentem en forma d’acord de junta de portaveus de la mà del Grup Municipal d’ERC-MES, perquè creiem que és feina de totes les institucions acabar amb les violències masclistes, i seguirem treballant per fer-ho.

Gala Porté i Ferré (Secretària de Feminismes del Jovent Republicà de Terrassa)

L'Acció.cat

Redacció de l'Acció. Secció local d'ERC-Terrassa.

Latest posts by L'Acció.cat (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *