El 15 d’octubre de 1940, al castell de Montjuïc, el 123è president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover, va ser assassinat pel règim franquista. Abans dels trets que van acabar amb la seva vida, va cridar amb veu ferma: «Per Catalunya!» Aquell crit encara ressona com un clam de dignitat, de coratge i de fidelitat al país.
Avui, 85 anys després, Esquerra Republicana recorda i homenatja el president Companys com a símbol de la lluita per la justícia social i per la llibertat nacional. En ell s’hi condensen les dues ànimes que han donat sentit al republicanisme català: la del compromís amb els humils i la de l’amor compromès amb la pàtria.
Companys va ser l’advocat dels obrers i dels camperols, el defensor de la gent que patia, el president que va posar la Generalitat al costat dels treballadors de les fàbriques i dels rabassaires que lluitaven per la terra. Va entendre que no hi ha llibertat nacional sense justícia social, ni justícia social sense llibertat.
I, alhora, Lluís Companys va encarnar com ningú l’ànima nacional del nostre poble. El seu amor per Catalunya va ser tan profund que ni l’exili, ni la presó ni la por el van doblegar. Obligat a fugir de la seva terra juntament amb centenars de milers de compatriotes el 1939, fou segrestat pels nazis a França l’agost de 1940 i lliurat als seus botxins franquistes. Cap altre president democràtic europeu fou afusellat pel feixisme durant la Segona Guerra Mundial. Per això Companys no és només un nom de la nostra història: és el símbol viu de l’horror del feixisme i de la grandesa de la resistència.
El catalanisme, tant ahir com avui, ha estat sempre objectiu del totalitarisme i, alhora, mur de contenció contra ell. Perquè tot allò que el feixisme vol destruir —la llibertat, la diversitat, la dignitat humana, la democràcia— és exactament el que representa Catalunya. Quan defensem el nostre país, defensem també aquests valors universals. I per això, avui com fa 85 anys, defensar Catalunya és continuar lluitant contra el feixisme.
Des d’Esquerra Republicana, hereva directa de Companys i de tots els qui van mantenir viva la flama republicana, ens sabem continuadors del seu llegat. El seu exemple ens recorda que cada pas endavant, cada conquesta social, cada avenç en sobirania és una victòria sobre la resignació i la por. Per això treballem, avui i cada dia, per un país més just, més lliure i més digne. Companys va morir cridant «Per Catalunya!» i, amb aquest mateix esperit, nosaltres continuem avançant amb la mateixa obstinació
i la mateixa esperança. Que la seva veu ens guiï i ens esperoni, perquè el millor homenatge que podem fer-li no és el record, sinó la victòria.
Visca el president Companys!
Visca la República Catalana!
Visca Catalunya lliure!