Aquest any, en el marc dels actes de commemoració dels fets del 3, 4 i 5 de setembre de 1713, que inauguren el curs polític a la ciutat, ERC ha volgut situar la Casa del Poble de Terrassa al centre de la reivindicació democràtica. L’edifici, incautat pel franquisme fa més de vuit dècades, és avui símbol d’una reparació històrica encara pendent i de la voluntat de transformar un espai confiscat en un bé col·lectiu al servei de la ciutat.
L’acte ha comptat amb la participació de Teresa Ciurana i Satlari, Secretària General d’ERC Terrassa que ha fet un repàs dels fets històrics que es commemoren i un homenatge a tots els terrassencs i terrassenques que van defensar la vila de Terrassa els fatídics dies de setembre de 1713 davant les tropes borbòniques de Felip V que van saquejar i incendiar la ciutat, amb una reivindicació final que posa en evidència que actualment i “cada dia el feixisme ensenya més les urpes, amb atacs constants cap els més febles, les dones i els col·lectius que s’escapen de l’ortodòxia patriarcal. Per això necessitem un govern que li planti cara de veritat al feixisme.”
També ha comptat amb la participació d’Arnau Rufs i Perdices, Secretari d’Organització del Jovent Republicà, que ha explicat com la invasió borbònica durant Guerra de Successió va ser cabdal per la formació de qui som com a país, i els fets del 3, 4 i 5 de setembre, més específicament, per qui som com a ciutat. “La nostra pàtria és la lluita per la defensa dels nostres drets individuals i col·lectius” i ha afegit, “el catalanisme ha de ser la gran casa de tots aquells que vulguin una societat justa, lliure i solidària. I per això el catalanisme real no demana la renúncia als orígens o a la identitat, no diferencia per color de pell, religió, gènere, lloc de naixement o orientació sexual.“
En el seu torn Pep Forn, regidor d’ERC Terrassa a l’Ajuntament, ha fet memòria sobre la Casa del Poble de Terrassa, seu històrica de la Fraternitat Republicana i vinculada a Esquerra Republicana, que continua sense ser retornada des que va ser confiscada pel règim franquista l’any 1943, en aplicació de l’ofici de la Direcció General de Propietats que declarava il·legals les organitzacions republicanes.
Des del restabliment de la democràcia, Esquerra ha presentat fins a quatre instàncies (els anys 1978, 1979, 2000 i 2009) per reclamar-ne la devolució, en el marc de les lleis de compensació als partits polítics pel patrimoni confiscat. Tot i això, encara avui, la Casa del Poble de Terrassa no ha estat retornada. També resten per retornar uns 1.056 béns d’ERC i entitats republicanes d’abans del 1939 repartits per tot Catalunya.
La Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022, preveia que en un termini màxim de sis mesos s’havia d’aprovar el reglament que fes possible retornar els béns confiscats pel franquisme. Però han passat més de tres anys i aquest pas encara no s’ha fet. Per a ERC, aquest retard no és només un incompliment legal: significa continuar negant un dret de reparació històrica a les víctimes de la dictadura i als seus hereus polítics
En aquest context, el regidor Pep Forn ha explicat que ERC Terrassa posa en marxa la campanya “La Casa del Poble, per al poble”, “que defensa el retorn de l’immoble al seu legítim propietari amb la voluntat de cedir-lo posteriorment a la ciutat. La proposta és convertir-lo en una plaça pública i un espai obert a la cultura i a la memòria democràtica, amb la idea que la reparació històrica es tradueixi també en un benefici per a la gent. En aquesta línia ja hem iniciat els contactes tant amb el govern català com l’espanyol perquè això sigui possible.”
La campanya combina accions institucionals i iniciatives ciutadanes amb l’objectiu de generar pressió política i social. D’una banda, ERC ha activat contactes al Senat i al Parlament per impulsar preguntes i mocions, i ha sol·licitat reunions amb representants del Govern espanyol i amb l’alcalde de Terrassa. De l’altra, la campanya també preveu accions de visibilització i participació ciutadana, la publicació d’articles sobre la seva història i una recollida de suports tant a les xarxes com al carrer. L’objectiu final és sumar complicitats i fer visible que la recuperació de la Casa del Poble no és només una reparació històrica, sinó també una oportunitat de guanyar un espai comunitari per a la ciutat.