Pep Forn ha explicat en roda de premsa les propostes que els republicans presenten al Ple de l’Ajuntament del mes de setembre i ho ha fet acompanyat de la Teresa Ciurana, secretària general d’ERC Terrassa i exregidora d’Educació a l’Ajuntament.
La proposta de resolució presentada demana revertir les retallades en professionals d’integració i educació social a l’àmbit educatiu. Terrassa ja ha patit dues grans retallades educatives en un sol curs escolar. Primer, la supressió de línies de primària i, ara, la reducció dràstica de professionals d’integració i educació social a alguns del centres educatius de la nostra ciutat.
Aquestes figures —educadors/es socials i integradors/es socials— són essencials per donar suport a l’alumnat que més ho necessita, fer de pont amb les famílies i descarregar el professorat de tasques socials que no li corresponen. La seva desaparició afebleix l’atenció directa a l’alumnat, carrega més pressió als mestres i tensiona uns serveis socials municipals que ja van al límit.
Però les retallades no s’aturen aquí. A Terrassa també han quedat afectats recursos com el servei despertador o les beques menjador, tots ells claus per garantir la igualtat d’oportunitats.
El regidor del grup municipal republicà, Pep Forn, denuncia que “a la nostra ciutat, 1 de cada 3 alumnes viu en situació de pobresa. Per tant, retallar en educació és retallar en igualtat d’oportunitats. No ens ho podem permetre.”
La moció exigeix que la Generalitat reverteixi immediatament aquestes retallades i que les figures d’educadors/es i integradors/es socials siguin estables i reconegudes dins del sistema educatiu.
D’altra banda, ERC Terrassa ha presentat també un Acord de Junta de Portaveus que compta amb el suport de Tot per Terrassa, Junts per Terrassa i el PSC, per refermar el compromís amb el model lingüístic educatiu català i rebutjar la sentència recent del TSJC (2949/2025) que limita l’ús del català a les escoles.
El model d’escola catalana, vigent des dels anys vuitanta, garanteix que tots els alumnes acabin l’escolarització sabent català i castellà, sigui quina sigui la llengua que parlen a casa. És un model reconegut internacionalment i que ha estat clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
La sentència del TSJC, però, anul·la part del decret que blindava el català com a llengua vehicular i d’acollida als centres educatius. Això suposa un nou intent de polititzar i judicialitzar la llengua, posant en risc un model inclusiu i integrador, tal i com ha manifestat Teresa Ciurana, “Defensar el català a l’escola no és només una qüestió de llengua, sinó també de futur i d’igualtat d’oportunitats per a tots els infants de Terrassa i de Catalunya.”