“Ens vam creure el canvi (al 2019), el vam viure amb il·lusió, com la gent, i vam constatar que era postís perquè el canvi anava lligat a la força que tenia Esquerra Republicana”
Entrevista realitzada per Jordi Alemany i publicada a El Punt Avui el dia 30 de juliol del 2026
Se senten irrellevants en sortir del govern com va dir l’alcalde?
Gens ni mica. Em sorprèn que es preocupi més de la nostra rellevància o irrellevància, fet que demostra que d’irrellevants no en tenim res, que no pas que li hagin marxat la número 2 i 3 de regidores del govern o que hagi canviat tres vegades els d’Educació o Cultura. Vam sortir del govern per coherència i per utilitat a la ciutat i a la gent. ERC no estem en un govern per escalfar una cadira, sinó per tirar endavant un projecte i la ciutat. Allò que va tenir sentit en el mandat passat i que s’havia deixat un projecte compartit i plantat unes llavors interessants i que projectaven la ciutat, quan va canviar la correlació de forces, va deixar de passar. Es va aparcar en un calaix aquells projectes ambiciosos que eren compartits teòricament. Vam decidir procurar marcar l’agenda des de fora. Només pel fet de marxar van rectificar decisions en temes de mobilitat. Per tant, rellevants tots, i en tot cas, l’important no és si ara som rellevants o irrellevants, sinó que la ciutat millori i avanci.
Les rectificacions no es podien fer estant dins el govern?
No, no ho anaven a fer. Si alguna cosa vam demostrar el mandat passat és que som un soci lleial i amb qui es pot tirar endavant aquesta ciutat. El partit majoritari del govern no va saber guanyar ni va saber entendre que cal generositat quan governes en coalició.
Penedits o tornarien a fer-ho?
Tornaríem a fer-ho. Tenim i tindrem vocació de govern. La ciutat està estancada. I ho entén la gent, que ens ho transmet: està estancada i no avança.
Què li falta?
Moltes coses. El 2019 la gent va votar canvi i Ballart ho representava. Van votar il·lusió, ambició… Vam doblar l’àrea de vianants, recuperar vapors abandonats des de feia segles, vam deixar de ser el capital de la segregació escolar, vam aconseguir els milions perquè al Parc Audiovisual es doblessin els platós… Les llavors sembrades havien de florir, i s’han guardat en un calaix. I hi ha desencís de la gent i nostre, i estem frustrats. Ens vam creure el canvi, el vam viure amb il·lusió, com la gent, i vam constatar que era un canvi postís perquè Esquerra Republicana tenia força. Quan les condicions canviaven, vèiem que no se’l creien. Volem que la ciutat torni a tirar endavant amb totes les forces, que miri i es pensi el futur en gran, que es cregui tot el potencial que té. La gent que governa es conforma amb anar fent, i no pot ser, sobretot perquè la gent en el seu dia a dia està patint. No ens podem conformar amb haver perdut el pes industrial que teníem amb feines de qualitat ben pagades, quan la nostra gent té problemes per pagar el lloguer, una hipoteca, per arribar a final de mes o ha de fer malabarisme per arribar-hi. Tenim un fórmula 1, sempre ho diem. Tenim un campus universitari d’enginyeries excel·lent, el segon urbà el país, que genera molt talent, però que després de viure-hi mentre hi estudia se’n va. Generen empreses, start-ups, empreses de qualitat, innovadores, però després moltes acaben marxant. Tenim dos hospitals de referència, un centre tecnològic que també està innovant permanentment, una situació geogràfica en el territori excel·lent, un Parc Audiovisual que ara dobla la producció, l’Escac…, que ja els agradaria a moltes altres ciutats. Elements per ser la tercera capital del país, no la tercera en habitants, que en això la gent no hi guanya res.
Hi ha coses que no depenen només de l’Ajuntament.
Les estadístiques diuen que a Terrassa la gent guanya 1.700 euros menys de mitjana cada any que a Catalunya.El PIB per càpita és menor que a Catalunya, però creixem 4.000 persones cada any. La ciutat se’ns està empobrint perquè no tenim un model econòmic que doni una resposta adequada als problemes. L’Ajuntament hi té molt a dir i hi té molt a fer. Si es desenvolupa un polígon als Bellots ha de servir perquè vinguin feines per als terrassencs ben pagades, no perquè hi vingui logística, que és el primer projecte que sabem que està dibuixat allà. Què hi pot fer el govern? Dir que no. Pot fer una modificació perquè als nous polígons industrials no hi càpiguen els usos de logística. És una decisió política municipal; nosaltres la faríem i s’ha de ser valent. S’ha d’explicar a la gent quina és la foto de la ciutat. És difícil, però podem redreçar-ho. Necessitem algú que parli clar i ho expliqui, que agafi les regnes de la situació per dir que no a la logística, per dibuixar quina mixtura d’usos comercials volem perquè els locals comercials buits que també donen inseguretat als barris s’omplin de vida, i això passa perquè les noves oficines es portin a les plantes baixes. Que no enterri tones de fum amb 13 milions al bell mig de la ciutat en un pàrquing al Portal de Sant Roc quan no són necessàries i els posin a habitatge. Un govern que faciliti la vida quotidiana a la gent amb un val anual per agafar l’autobús i doblar freqüències, que faciliti aparcaments dissuasius a tots els barris.
Però la seva formació va permetre que el pressupost tirés endavant.
Sí. Entenem que han de tenir pressupostos per poder governar i nosaltres poder fer oposició constructiva, fiscalitzant-lo. Ho hem aplicat, no és d’ara, Esquerra Republicana hem actuat amb aquesta línia de coherència sempre. En sortir del govern vam posar sobre la taula coses que feien millor aquells pressupostos, i amb els darrers es guanyava capacitat econòmica, i volem ser útils a la gent si es destinen més diners per a habitatge, manteniment, arbrat… No són els nostres, no hi votem a favor, però els facilitem perquè el govern ha de poder tenir pressupostos sense tenir cap xec en blanc. I és coherent amb dir que és un govern que no entoma amb valentia els reptes immensos que tenim, sobretot de model econòmic, habitatge, de qualitat de vida a l’espai públic. Ja he perdut el compte, però portem més de deu esvorancs aquest mandat, els carrers se’ns enfonsen perquè també ho fan les clavegueres, i no va de posar quatre pegats i dir que tens un pla de xoc d’asfaltatge. És un dels problemes d’aquest govern, que viu de titulars. Ara estem en el moment crucial per decidir si redrecem la situació o no. Ens estem jugant que d’aquí a cinc o deu anys els fills tinguin més oportunitats o menys, que hi puguin treballar i viure bé. Veig un govern que intenta gestionar les situacions diàries, però que no aixeca el cap i no marca quin ha de ser l’horitzó de futur.
El pàrquing del Portal de Sant Roc, és viable aturar-lo?
No només ho veiem viable, sinó que si depèn de nosaltres ho aturarem si hi arribem a temps, que no la reurbanització, que estem a favor d’un molt millor Portal de Sant Roc, més agradable. I si no es pot aturar, el que segur que farem és que no sigui un pàrquing de rotació, que hi hagi espai per a la logística; per tant, per treure furgonetes de la superfície i que hi hagi espai, en tot cas, per als veïns, però que no sigui un pàrquing que atregui al centre permanentment cotxes i cotxes.
Pensen a fer créixer els àrees de vianants?
I tant! És de sentit comú, és el que estan fent totes les ciutats modernes europees. Es tracta de fer que a tots els barris hi hagi carrers pacificats, hi hagi carrers on hi guanyi protagonisme la gent i la vida comunitària, que sigui agradable circular-hi. Més vida comunitària vol dir veïns que es coneixen, que connecten, que es posen noms i se saluden, i per tant més seguretat quan vas pel teu barri, perquè coneixes la gent i vol dir més sentiment de pertinença. Vol dir més oportunitats per al comerç, perquè el que necessita és que la gent hi passi per davant.
Pujarà l’extrema dreta. Els preocupa?
Ens preocupa que l’extrema dreta tingui la força que té actualment en el ple municipal, i encara ens preocupa més si en pot tenir més. La millor manera de fer front a aquesta preocupació és parlar menys de si puja o no puja i centrar-nos més a fer les coses bé. Demostrar a la gent que la política pot ser útil i ha de ser útil, perquè la política només té sentit si és útil.