Esquerra Republicana i el Jovent Republicà de Terrassa han commemorat els fets del 3, 4 i 5 de setembre de 1713, en un acte que ha servit també per donar el tret de sortida al nou curs polític.
Durant l’acte, el portaveu del Jovent Republicà a Terrassa, Arnau Rufs, ha reivindicat la memòria dels terrassencs i terrassenques que van resistir davant la invasió borbònica i la crema de la vila durant la Guerra de Successió.
Rufs ha situat els fets de 1713 en paral·lel amb l’actualitat i ha afirmat que “la ciutat i el país, com el 1713, ens trobem en una cruïlla”. En aquest sentit, ha alertat de l’avenç de l’extrema dreta i ha defensat la necessitat de plantar cara a l’odi, la por i la divisió.
El portaveu del Jovent Republicà ha reivindicat també el paper de les generacions que han precedit l’actual, recordant que van resistir davant l’absolutisme i, posteriorment, davant el feixisme. “Recordem-les a elles i amb la seva força, resistim”, ha afirmat.
Rufs ha defensat que aquesta resistència s’ha de traduir avui en la defensa dels drets i les llibertats, així com del dret a viure als barris, a una ciutat cohesionada i a viure en català.
“Una ciutat no és ciutat si no la fan les persones”
Per la seva banda, la portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa, Ona Martínez, ha centrat la seva intervenció en una pregunta: “Què és una ciutat? Què és Terrassa?”.
Martínez ha defensat que una ciutat és molt més que carrers, places, asfalt o edificis. “Una ciutat no és ciutat si no la fan les persones que hi viuen”, ha remarcat. Per a la portaveu republicana, Terrassa és ciutat perquè hi ha persones que treballen, emprenen, estudien, participen i construeixen comunitat.
En aquest sentit, Martínez ha reivindicat una ciutat activa, cohesionada i amb ambició, capaç de pensar en gran i de no resignar-se a ser “una ciutat més” del país.
La portaveu republicana ha recuperat també la imatge de la reconstrucció de Terrassa després dels fets de 1713. “El que recordem sobretot són les persones que l’endemà, després de ser arrasades, es van aixecar, van agafar escombres i van enretirar la cendra”, ha explicat.
Per Martínez, aquesta imatge representa també el que ha de fer la Terrassa actual: “Ens toca arremangar-nos, ens toca treballar”.
“Terrassa pot i ha de pensar gran”
Martínez ha reivindicat la confiança d’ERC en les possibilitats de la ciutat i en la seva gent. Ha destacat el talent, el coneixement, la cultura, l’esport, el teixit associatiu i la capacitat emprenedora de Terrassa.
Alhora, ha assenyalat les contradiccions d’una ciutat amb grans potencialitats però on encara hi ha persones que pateixen dificultats econòmiques i barris i carrers que necessiten millores.
“Com pot ser que una ciutat que ho té tot per ser el que vulgui encara tingui tanta gent que pateix?”, ha preguntat. Davant d’aquesta realitat, la portaveu d’ERC ha reivindicat la necessitat d’actuar i ha situat els propers mesos com un període per intensificar el treball polític i el contacte amb la ciutadania.
L’acte ha acabat amb una crida a treballar per una Terrassa amb més ambició. “Aquesta ciutat pot i ha de pensar gran”, ha conclòs Martínez.
La commemoració dels fets del 3, 4 i 5 de setembre ha servit així per reivindicar la memòria de la ciutat, però també per projectar-la cap al futur: recordar qui va reconstruir Terrassa després de la destrucció i assumir avui el compromís de continuar construint-la.