No parlem de la pandèmia (massa)

Ha passat més d’un any des de l’arribada de la pandèmia a Catalunya i a Terrassa i potser ha arribat el moment de deixar de parlar-ne. O, si més no, de parlar-ne massa.

És evident que la Covid-19 ha suposat un sotrac a la realitat global del món i a la particularitat de totes les persones que el conformen. Ens queda, des de la política de proximitat, la gestió que sempre ens pertoca des del municipalisme del cara a cara amb les conseqüències socials i econòmiques de la crisi generada per la malaltia global. El món, però, i Terrassa dins ell, continua rodant i la tendència a voler analitzar cada dada de l’evolució, de les hospitalitzacions o les vacunacions ens fa oblidar que la realitat que vivim requereix d’accions immediates però també de perspectiva per saber cap on volem avançar.

Terrassa continua sent la mateixa ciutat que abans de la pandèmia, amb les seves debilitats i, per suposat, amb les seves fortaleses. La Covid-19 ha suposat un sotrac, enorme, que ha visibilitzat les debilitats de la nostra ciutat, ha accelerat canvis necessaris com la transformació digital o les polítiques de sostenibilitat i obliga a prendre decisions llargament demorades.

Abans de la Covid-19 sabíem que un 40% de la gent de la nostra ciutat vivia a l’estret marge de la precarietat i el risc d’exclusió social. Una crisi sobtada i el Rebost duplica la demanda assistencial per tenir una plat a taula. Una visió clara d’una realitat invisible que de sobte es fa evident.

Podríem lamentar-nos i dir que just quan aquesta ciutat havia decidit superar 40 anys de governs continuistes que havien abocat Terrassa a una política grisa, va i arriba la pandèmia… Però, sincerament, posats a abordar una crisi com la present millor que trobi al capdavant aquelles persones que ens hem conjurat pel canvi i transformar la ciutat.

Si agafem el programa de govern d’aquest mandat fet públic el 2019 i el rellegim fa basarda de l’ambició posada en tots els canvis pendents, en tota la feina a fer per transformar Terrassa i impulsar-la cap endavant. La pandèmia en requereix una redefinició i afinar els objectius? Sens dubte. Però no cal renegar de l’ambició.

L’any 2020, davant el primer embat de la crisi vam executar un pla de xoc socioeconòmic específic per donar resposta a les primeres necessitats sorgides de la pandèmia. Enguany, hem integrat aquesta realitat dins el pressupost municipal, fent conviure l’atenció de la necessitat immediata amb l’avenç envers els projectes de futur per la ciutat.

Queda pandèmia per dies i, per més que avancin les vacunacions, arribarà un dia on s’aixecaran els expedients de regulació temporal d’ocupació i haurem de veure on queden les 18.000 persones treballadores que afecten i les seves 2.300 empreses.

L’estructura social i econòmica del nostre municipi, com la del món, està en joc. I ens demana atents i implicats per respondre àgilment. Ara, no cal parlar massa de la pandèmia ni perdre’s en l’anècdota del present. Una ciutat que no sap cap on va, no va enlloc. I cal saber on volem arribar, amb un Ajuntament transformat i més fort, al costat de les persones, perquè arribat el moment deixem la pandèmia enrere i avancem.

Isaac Albert i Agut

Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Latest posts by Isaac Albert (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *