El repte de transformar una ciutat en temps de pandèmia

Ens situem a inicis de juny de l’any 2019. Dues setmanes després de les eleccions municipals, davant la Seu d’Ègara, se signarà l’Acord per Terrassa entre les dues formacions polítiques que prometen un canvi polític a la ciutat després de 40 anys de polítiques continuistes: Tot per Terrassa i Esquerra Republicana.

El futur alcalde, Jordi Ballart, definirà el document com les bases per “retornar a la ciutat la il·lusió i l’impuls que necessita i es mereix”. Isaac Albert, per part d’Esquerra Republicana, resumeix “la ciutat necessita passar de la controvèrsia a l’acció, desenvolupant polítiques de ciutat que millorin l’espai públic, generin creixement econòmic i millorin la qualitat de vida de la ciutadania”.

Tot i que poc menys de tres mesos després de la conformació del govern municipal es va aprovar un programa ambiciós de mandat amb 10 objectius i 178 eixos a desenvolupar, dos anys després, el món en el seu conjunt sembla haver donat un tomb.

La covid 19 ha acabat amb la vida de més de 500 veïnes i veïns de Terrassa i ha obert una crisi social i econòmica de la qual encara no es coneix l’abast. El primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, ho té clar “la crisi no ha servit com excusa i, per sort, quan va arribar la pandèmia hi havia un govern nou a la ciutat amb voluntat de transformar la política municipal”. Tot i això, és evident que per analitzar la tasca de l’actual govern terrassenc hi ha un abans i un després de l’arribada de la Covid.

Isaac Albert: “quan va arribar la pandèmia hi havia un govern nou a la ciutat amb voluntat de transformar la política municipal”.

L’executiu municipal marcava des d’un inici el seu caràcter amb una organització municipal on es situava les persones al centre amb una nova àrea de cicles de la vida o definint algunes de les noves prioritats polítiques amb les noves regidories de rieres, de benestar animal, infància i adolescència, projectes audiovisuals o energia. Hi ha accions immediates com el bus gratuït a l’hospital o accions de llarg recorregut com la Revolució Verda que se situa objectius tan ambiciosos per la sostenibilitat com doblar l’espai per vianants a la ciutat.

El primer pressupost municipal del mandat arriba marcat per un pla econòmic financer rèmora del mandat anterior, però això no evita l’aposta de ciutat per millorar el servei de recollida de residus, per unificar la promoció econòmica i la projecció de la ciutat o assumir el repte de ser la seu del mundial de hockey femení 2022… S’aconsegueix una Comissió bilateral amb la Generalitat per defensar els projectes de ciutat en peu d’igualtat i s’avança en el posicionament de la ciutat al Territori. I, just quan es comença a implementar els comptes de 2020, arriba la pandèmia.

La principal afectació a la ciutat es viu al carrer. El confinament arriba el mateix dia que s’inicia el Festival de Jazz, que s’ha de posposar. Negocis tancats, gent a casa, serveis sanitaris desbordats… El govern municipal reacciona amb un comitè d’emergència que comença a implementar accions d’urgència per donar suport a cada nova afectació que va sorgint.

S’actua fiscalment per evitar l’impacte sobre el petit negoci, mesures de sanejament públiques, distribució de material sanitari, en una setmana un 90% de la plantilla municipal treballant i oferint serveis de forma telemàtica… Mesures que s’acaben concretant i ampliant a un pla de xoc amb una despesa de més de 12 milions d’euros per mesures socials i econòmiques. Això permet donar resposta a l’increment de demanda de més d’un 40% al Rebost o doblar les places de l’Andana davant l’increment de la demanda de necessitats bàsiques, però també recuperar l’estiu per la infància i l’adolescència amb un ampli programa de casals d’estiu (amb 165 de les 225 becades al 100%) i una recuperació de la cultura als districtes amb un programa cultural molt intens.

No cal dir que l’arribada de la segona i la tercera onada trastoquen fortament l’activitat econòmica a la ciutat, l’atur s’incrementa i, malgrat que l’esforç de tota la comunitat educativa aconsegueix mantenir la situació a les escoles, la situació es torna a fer complexa.

El govern municipal es reorganitza per millorar la resposta davant la crisi i impulsar la transformació projectada a inici de mandat. El canvi més substancial: Isaac Albert cedeix el relleu a Núria Marín al promoció econòmica i projecció de la ciutat definint l’estratègia a seguir en aquest àmbit per donar resposta als sectors més afectats per la crisi, i aborda la responsabilitat de l’Àrea d’economia, finances i govern obert. Un canvi que dóna peu als pressupostos 2021 que seran definits pel primer tinent d’alcalde com “els més importants del mandat“.

La feina desenvolupada fins al moment pel govern municipal per desenvolupar els eixos del programa de govern es reforcen amb un pressupost extraordinari de 260 milions d’euros, que juga les cartes de la relaxació de regles fiscals per transformar la ciutat. S’integra la resposta a la crisi dins el pressupost, es decideix donar resposta a les necessitats, alhora que s’aposta per implementar recursos i inversions de forma estratègica en aquelles línies que poden portar a la reactivació i la construcció del projecte de ciutat defensat per l’equip de govern. Les prioritats: posar les persones al centre de les polítiques públiques, invertir en l’espai públic, en la millora dels serveis que s’ofereix a la ciutadania i fer-ho de forma sostenible.

El reforç de 4,7 milions a Eco-equip es nota al carrer i es comencen a desenvolupar la transformació digital de l’administració i la ciutat de forma decidida, mentre es dibuixa un full de ruta d’inversions i polítiques estratègiques per incentivar la reactivació de la ciutat. “Encara es fa difícil preveure quin impacte tindrà la covid finalment quan s’aixequin mesures com els expedients temporals d’ocupació que afecten més de 18.000 persones a la nostra ciutat” adverteix Isaac Albert “per això és important treballar des del present amb una clara visió de futur”.

VISIÓ DE FUTUR

Hub audiovisual

Terrassa presenta des de l’Ajuntament fins a 15 projectes inicials per accedir als fons europeus de reactivació per la crisi coneguts com a Next Generation. Com a punta de llança, s’amplia l’aposta treballada des d’inici del mandat per fer créixer el Parc Audiovisual de Catalunya i convertir-lo en centre referent de la indústria al sud d’Europa amb nus platós i millor tecnologia. Un projecte que supera Terrassa i ha trobat aliances externes, com el suport del clúster de l’Audiovisual, per incentivar l’activitat econòmica i ocupació de qualitat en un sector estratègic.

Transformació digital

El govern municipal entoma el repte de transformar l’administració local i millorar-ne l’eficàcia. Això passa per un estudi econòmic de les finances municipals, un pla empresarial pel hòlding municipal, una millora organitzativa… i evidentment, la tecnologia. Una digitalització pensada dins i fora de l’administració, amb nous programes per millorar els serveis a la ciutadania, però també amb fer la ciutat competitiva amb el 5G i projectes per disminuir la bretxa digital (com punts de lliure connexió wifi a tots els districtes de la ciutat).

Espai Públic per a les persones

El futur Parc de la República, el gran pulmó verd al nord de Terrassa, serà una realitat el 2025. 35.000 metres quadrats de zona verda, amb un sistema de rec sostenible i innovador, nous equipaments per la ciutadania i jocs infantils espectaculars. Un gran projecte que finalment es desenvolupa alhora que s’avança en l’ampliació de la zona de baixes emissions, doblar els espais per vianants a tota la ciutat i, evidentment, es treballa amb Rieres (amb més inversió i impulsant el procés per definir-ne el futur).

Equipaments cívics, serveis propers

La projecció de nous equipaments de proximitat com el del Roc Blanc o el de Saifa Keller, al districte 3, són apunts a peu de pàgina en el treball iniciat aquest 2021 per activar el desplegament territorial. Un projecte de llarg recorregut per desconcentrar l’administració, apropar els serveis a la ciutadania amb la creació de Seus Territorials amb un ampli ventall de serveis de proximitat. Una passa endavant, també, per recuperar els equipaments cívics íntegrament per l’activitat social i comunitària als districtes.

Una nova Agenda

Reduir a la meitat les llistes d’espera per l’empadronament, aturar 700 desnonaments, incrementar el servei del SAD o del Rebost en un 40%… Parlem de serveis municipals però també de l’atenció a drets humans bàsics de la ciutadania. I són justament els drets humans un dels criteris que fonamenten l’actualització que es desenvolupa a mig mandat del programa de govern. El procés participatiu de l’Agenda urbana i altres documents desenvolupats pel govern municipal, com el recentment aprovat Pla de Màrqueting turístic, impulsaran la reactivació de la ciutat sota criteris de sostenibilitat i justícia social.

L’Educació, el futur de la ciutat

Si l’educació esdevé una prioritat, construeixes els fonaments de la ciutat des de la base. La lluita contra la segregació escolar, el fracàs educatiu, la dignificació de l’escola pública passen per una ciutat que aconsegueix nous instituts escola a totes les zones d’escolarització, reforçant els ensenyaments artístics fora de l’escola (projecte patis oberts de Hip Hop, o Rockn’), patis oberts, increment de les places de casals d’estiu, nous convenis per la promoció de l’FP i iniciatives per l’orientació professional com la Fira Terrassa Tria Futur, programa de segones oportunitats i, a la franja dels més petits, tarifació social a les escoles bressol… Només una part d’un projecte educatiu per garantir l’equitat a les terrassenques i terrassencs del futur.