Aquest any el Premi Gorra Frígia als valors republicans, entregat per Esquerra Republicana de Terrassa en el marc del Sopar de la República, ha recaigut en la figura de Jaume Comellas i Colldeforns. Un guardó per destacar tota una trajectòria professional fortament lligada a un compromís amb el periodisme de qualitat i la defensa de la cultura del País. Un premi, alhora, que permet reivindicar un cop més la figura d’un terrassenc que hauria de ser reconeguda i visibilitzada com a referent per a la nostra ciutat.
En primer terme dir que Jaume Comellas és un terrassenc de soca-rel. “Exiliat” des de fa una bona pila d’anys a Barcelona però terrassenc. Fill d’una família represaliada pel franquisme, va néixer a Terrassa l’any 1941 i, tot i que a casa seva es van poder esquivar les penalitats econòmiques de l’època, sempre hi va haver aquella consciència silenciosa de viure la condició de derrotats. Gràcies al fantàstic projecte Memoro, el banc de la memòria, es pot trobar a Internet el mateix Jaume Comellas parlant d’aquells anys (veure enllaç) i un diria escoltant-lo que el seu pare mai va passar pel sedàs de les imposicions del règim i que aquell caràcter en defensa d’unes llibertats perdudes es va transmetre als seus fills.
Així el Jaume Comellas tot i llicenciar-se inicialment com a Professor mercantil i dedicar-se al món de l’empresa, va decidir llançar-se al buit el 1979 i seguir una passió pel periodisme i la cultura que ha marcat la seva trajectòria des d’aleshores. La seva implicació en el món cultural de la nostra ciutat es pot trobar en l’EPIC Casino del Comerç, entitat de la qual va arribar ser breument president i on va apostar per la secció cultural. Així mateix, la ciutat sempre li haurà d’agrair ser un dels impulsors de la Revista Al Vent, un projecte on es van abocar molts esforços des de la transició fins entrats els anys 90 del segle passat per oferir un mitjà de comunicació de qualitat i amb bons continguts que, dissortadament, va acabar desapareixent.
A l’àmbit nacional els seus mèrits a favor del periodisme i la cultura són indiscutibles. Part de la plantilla fundacional del diari Avui, l’aleshores director del diari, Jordi Maluquer, el va situar al capdavant de la secció de Cultura i espectacles del diari on es va convertir en el periodista musical especialitzat en música clàssica més important del país. D’aquí que li proposessin des del Palau de la Música recuperar la Revista Musical Catalana el 1984 perquè, com ha dit el mateix Jaume Comellas en més d’una ocasió “Era l’únic periodista especialitzat que hi havia en aquell moment i, per tant el millor”. Vaja, que no va tenir massa competència per fer-se càrrec del projecte. Tot i així, la seva tasca al capdavant de la revista ha permès que aquesta perduri i sigui un referent pels amants de la música.
No enumerarem aquí tots els mitjans amb els quals hi ha col·laborat però si destacar en darrer terme tots els anys dedicats a la docència com a professor de futures fornades de periodistes a la Facultat Pompeu Fabra. I també, per descomptat, la seva tasca com escriptor i assagista. Segurament molts el recordaran pel llibre “Victòria dels Àngel, memòries de viva veu” on va recollir les vivències de la gran soprano catalana. La seva primera publicació, però, va ser “Aquí hi ha gana” un llibre reivindicatiu amb pròleg de Manolo Vázquez Montalbán nascut d’una campanya per denunciar la pobresa i la marginació a la Barcelona preolímpica. Llibres distants, entre molts altres, però que mostren el compromís del guardonat d’avui per fer el que se suposa que tots els periodistes haurien de fer: retratar la realitat i recuperar sobre paper i tinta aquelles històries, aquells personatges, que mereixen ser recordats.
En una entrevista amb Catalunya Música arran dels 25 anys encapçalant la Revista Musical Catalana, Jaume Comellas es va descriure a si mateix com L’Últim Mohicà d’una forma d’entendre el periodisme cultural amb propòsit d’excel·lència. Un títol que li escau perfectament. Atorgar-li enguany el Premi Gorra Frígia és, en certa manera, seguir les petjades del que ell mateix ha fet en el seu vessant periodístic. Ens referim, ni més ni menys, que a reivindicar a un professional terrassenc, un Premi Nacional de Periodisme ni més ni menys, que cal que aquesta ciutat reconegui i tingui com a exemple per la seva creença ferma en la cultura i per una aposta clara en fer arribar aquesta cultura a tothom.
L'Acció.cat
Latest posts by L'Acció.cat (see all)
- Josep Puy, guardonat amb el Premi Gorra Frígia 2024 als valors republicans - 15 d'abril de 2024
- Isaac Albert, nou president d’ERC Terrassa - 7 de novembre de 2023
- Esquerra Republicana Terrassa premia Cèlia Ros amb el Gorra Frígia als valors republicans - 14 d'abril de 2023
El recordo com un bon company i de caràcter afable i tranquil.