Treballem sense ingenuïtats, sense apriorismes i sense prejudicis

Isaac Albert – La ciutadania, la societat civil, que històricament ha liderat la consecució de drets socials bàsics, té ara un paper vital en la construcció del nostre nou país. Un paper protagonista, no només des de la reivindicació, necessària i indispensable, sinó també des de la pedagogia, des de la capacitat de saber explicar als seus conciutadans les noves realitats que vivim. En la convivència i en la generositat, per deixar de banda l’egoisme i l’individualisme que augmenten de forma transversal a la nostra societat, i que acaben condicionant també la política.

La política, i l’acció política, no està al servei dels interessos individuals dels ciutadans, sinó dels col·lectius. L’interès general no coincideix, i gairebé per definició és així, amb l’interès particular. Si  treballem a favor de la construcció nacional, de la cohesió i la inclusió social, cal no perdre de vista aquest fenomen. En aquest sentit, cal preguntar-se quines polítiques són les més eficaces per aconseguir un accés efectiu i universal al treball i a l’habitatge, quines són les tecnologies més adequades per democratitzar l’accés al coneixement, de quina organització social ens hem de dotar per afavorir el desenvolupament dels diferents projectes de vida, com podem garantir la igualtat d’oportunitats, on hem de construir equipaments cívics, sanitaris o educatius, amb qui i com hem de treballar,… sense ingenuïtats, sense apriorismes i sense prejudicis.

En un moment de màxima excitació nacional, en un moment on tenim la possibilitat de construir un nou país, convidaria a la societat civil, organitzada o no, a treballar per fer possible el màxim d’aspiracions, a buscar mecanismes per avançar, per construir barri, ciutat i país; mecanismes que amb tota probabilitat no passen només per la demanda infinita, ni per situar l’administració en un rol de falsa omnipotència; mecanismes que requereixen més escolta i empatia per part de tots; mecanismes que demanen major humilitat i menor exigència, major imaginació i menor pensament màgic, major reconeixement de les implicacions i les conseqüències del que es demana. Hi ha moltes coses a fer, i segurament no tot és possible, però ara tenim el deure i l’oportunitat d’interntar-ho.

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Latest posts by Isaac Albert (see all)

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *