Va ser el primer capgròs de l’any a Terrassa, va impulsar la recuperació de les tradicions al voltant de la Festa Major, ha dedicat més de trenta anys a la nostra ciutat com a regidor i tinent d’alcalde pel Partit Socialista i ara és el portaveu de Terrassa del Pacte pel Dret a decidir. Parlem amb Jordi Labòria (Terrassa, 1943) sobre la tasca feta, la seva visió de la ciutat i el futur del país. Respectuós però crític amb el seu partit, parla de manca de creativitat i, sense mullar-se, es mulla amb el procés sobiranista.
“El dret a decidir s’ha de defensar sense ambigüitats”
Més de 30 anys després d’ajudar a recuperar la Festa Major, com veu la gran festa de la ciutat actualment?
Consolidada. I ho dic perquè ningú la confon amb la Festa Major de Vilafranca. Quan l’any 80 la vam recuperar (al 79 no hi vam ser a temps) ho vam fer mirant enrere en el temps i buscant com eren les Festes Majors històriques abans que ens caigués al damunt la Dictadura. I, actualment, la gent es pensa que, per exemple, el Raval Infernal és una tradició que s’ha fet sempre quan en realitat va néixer llavors. S’ha construït un fil conductor de la Festa, amb actes que semblen de sempre i que la gent sap quins són i els sent propis.
La Festa Major viu de renda de la feina feta aleshores?
Sí. La Festa Major és va impulsar des de l’Ajuntament gràcies a un ampli sector de gent de la cultura que s’hi va implicar moltíssim: des de l’Institut del Teatre, la Rosa Font, el Suriguera, l’Albert Novellón… Gent que hi va abocar una gran creativitat amb elements que, finalment, s’han perdut amb el temps. És clar que la Festa Major ha de tenir fils conductors com ara el bestiari, el Ball de plaça… però s’ha anat encartonant i li falta un punt de creativitat. Per exemple, la ornamentació dels carrers era un element molt interessant dels 2 o 3 primers anys de la FM i després va desaparèixer.
Sembla que parli de conformisme polític per part de l’Ajuntament: “Com que funciona, això no ho toquem”?
Crec que la crisi hi ha jugat un paper important en aquesta inèrcia. Ara, no és el mateix repetir els passos clàssics a repetir sense pensar. Cal reflexionar sobre temes necessaris com ara fórmules per gestionar les Rambles durant la Festa Major i no perdre algunes coses molt clares que teníem quan la vam recuperar. I em refereixo al fet que, quan vam recuperar la Festa, teníem clar que aquesta havia de ser al centre de Terrassa i catalana. I s’ha de treballar perquè aquest esperit no es dispersi…
Si parlem de conformisme i inèrcia de la política, hi ha altres camps més perillosos. Vostè que ha conegut de primera mà els comptes de l’Ajuntament, Terrassa s’ha deixat portar davant la crisi econòmica?
Et diria que això és més un perill que una realitat. I és que aquí la crisi hauria pogut estar molt més dura perquè vam ser de les ciutats més constructores en el moment de la gran bombolla. Per dir que un any vam donar més llicències d’obres que Barcelona… Però, tot i així, ens vam saber avançar als esdeveniments i vam saber gestionar aquest creixement, creant un coixí d’estalvi que ha ajudat a amortir el cop. L’any 2000 i pico, quan parlàvem d’habitatge social, del parc audiovisual i del model de ciutat, no pensàvem en unes condicions econòmiques que mai ningú havia previst, ni quan va començar la crisi pensàvem que aquesta seria tan llarga.
“Terrassa com a ciutat té uns bons fonaments i objectius vàlids, com ara potenciar la ciutat universitària o el perfil d’integració… però els falta combinar-los amb noves idees”
Vaja que van ser previsors, però no n’hi ha prou amb el que van fer?
Des de dins de l’Ajuntament, l’any 2010, accepto que crèiem que el coixí creat seria suficient per capejar la crisi, però aquesta s’ha allargat i el coixí s’està acabant. I a la ciutat hi ha compromisos i necessitats que fan que es vagi envellint i erosionant. Crec que es manté el compromís de pagar a 30 dies als proveïdors, però hi ha un llast. Personalment, estic convençut que, des de la crisi, es creix, però si hi ha uns objectius. I els objectius estratègics de la nostra ciutat flaquegen per molts fronts.
És a dir, l’Ajuntament no té clars els objectius de cara al futur?
Crec que els objectius són bons però, com quan parlàvem de la Festa Major, falta creativitat de nous objectius. Terrassa, com a ciutat, té uns bons fonaments i objectius vàlids, com ara potenciar la ciutat universitària o el perfil d’integració… però els falta combinar-los amb noves idees. Tampoc parlo d’una revolució i trencar amb tot, però més inventiva…
S’ha perdut la creativitat a l’Ajuntament per repensar Terrassa?
Hi ha una bona base de treball fet i no cal partir de zero, però cal l’esforç que reclama crear noves polítiques estratègiques i, sobretot, fer-ho des del consens. Sense voler penjar medalles als polítics de la meva generació, als anys 80 tots els plans generals s’aprovaven per unanimitat i cal recuperar aquest treball conjunt per construir la ciutat.
Aquesta inèrcia general de l’Ajuntament i de l’equip de govern també sembla ser present a l‘enfocar el debat nacional. Falta un posicionament clar de Terrassa envers el procés sobiranista?
Per mi no. El debat nacional està sobre la taula a Terrassa, a Sabadell, a Matadepera… Clar que l’Ajuntament no es pot sostraure d’aquest debat, però és un tema complex. I és que tothom, dins i fora dels partits, es mou en posicions molt personals que, finalment, se situen en la col·lectivitat. No s’ha de situar Terrassa per la independència. Hi ha molts ciutadans a favor de la independència? Sí o no? Això només ho podem saber d’una manera, i és votant. Si votem ho sabrem.
Pere Navarro s’ha situat en el federalisme, Jordi Ballart l’ha seguit pel mateix camí. Se sent còmode amb les posicions del seu partit?
El federalisme de Navarro encaixa en la posició del socialisme i del progressisme català. No és que sigui un perfil rupturista ni és que s’hi hagi tornat de cop i ens hagi sorprès. Ara, és públic que dins del socialisme català hi ha diferents sensibilitats, que hi ha gent que troba a faltar una resposta més contundent davant unes actituds de la política espanyola que s’estan posant a l’altra banda. Davant atacs com la llei Wert, cal una oposició clara des del socialisme i, també, reflexionar si Espanya vol seguir el camí que se li proposa.
Vostè deia abans: “Votem i ho sabrem”.
En el tema territorial cal ser clar, i el dret a decidir s’ha de defensar sense ambigüitats. Des del Partit Socialista actual s’ha de partir del fet de tenir molt clar aquest concepte i, després, quan votem, ja veurem quina opció és la més bona. Si hi ha vot, no hi ha risc d’equivocar-se. Si es posa sobre la taula decidir sobre la independència, el vot és intel·ligent i ens mostrarà la realitat.
Però, com a socialista, vostè està a favor d’una consulta no pactada amb Madrid?
Et contestaré a la gallega. Actualment, el PSC està més a prop que en qualsevol altre moment de la seva història del dret a decidir i això és mèrit del Pere Navarro. Ha estat capaç de votar diferent al Congrés, i això té molt mèrit. Ara, com solucionarà això…
A l’espera que el socialisme es defineixi, Jordi Laboria té clar el seu vot en un referèndum per la Independència?
Et diria que en un 80-90% ho tinc clar, però vull estar atent a com evolucionen les coses que han de passar. És un vot tan important, de fet, el més important que tindríem en democràcia, que demana una reflexió prèvia abans d’anar a les urnes.
A l’espera d’aquesta reflexió, el 80-90% el tira cap al Sí o cap al No?
(Riu) Si m’ho permets, m’ho reservo…
Text i foto: Josep Villagrassa
L'Acció.cat
Latest posts by L'Acció.cat (see all)
- Josep Puy, guardonat amb el Premi Gorra Frígia 2024 als valors republicans - 15 d'abril de 2024
- Isaac Albert, nou president d’ERC Terrassa - 7 de novembre de 2023
- Esquerra Republicana Terrassa premia Cèlia Ros amb el Gorra Frígia als valors republicans - 14 d'abril de 2023