14 d’abril, Terrassa proclama la República

Unes eleccions plebiscitàries

Com a totes les grans ciutats de Catalunya i Espanya, la República va arribar a Terrassa des de baix, fruit d’unes eleccions municipals de caràcter plebiscitari que atorgaren la victòria a les candidatures republicanes, en el cas de la nostra ciutat agrupades dins el Bloc Catalanista Republicà.
La conformació de la candidatura republicana que portaria el canvi de règim havia començat pocs mesos abans. El moviment republicà havia estat prohibit i reprimit durant la Dictadura de Primo de Rivera, però durant la Dictablanda (1930) es pogueren organitzar de nou. A Terrassa, la família republicana estava representada per tres entitats: la Fraternitat Republicana, el Centre Republicà Obrer, sorgits al si de la Casa del Poble del Carrer Cremat, i el Centre Catalanista Republicà, escissió de l’Associació Catalanista adherida a Acció Catalana Republicana. El març de 1931, la Fraternitat Republicana s’adherí al procés constituent d’ERC i tingué com a principal portaveu L’Acció. Pocs dies abans de les eleccions i després de moltes discussions, les tres famílies republicanes acorden presentar-se en una sola coalició amb el nom de Bloc Catalanista Republicà. Les figures més representatives de la coalició foren Avel·lí Estrenjer (CCR-ACR), Ramon Camps (CRO) i Samuel Morera (FR-ERC), tots tres futurs alcaldes.  A l’esquerra de la coalició republicana, els comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC) crearen també la seva pròpia candidatura. El BOC local estava format per intel·lectuals i obrers de classe mitjana, entre els quals trobem Pere Vigués i Juli Figueres.
Paral·lelament, a la dreta dels republicans hi trobem els homes vinculats a la Unión Monárquica Nacional, a la Peña Ibérica, a la Unión Patriótica o al Sometent, com Josep Badrinas, Josep Clapés, Rossend Font o Amadeu Torrens. Tots ells es presentaren a les eleccions municipals a l’entorn de la Coalició Monàrquica. El seu òrgan seria el ja existent Crónica Social, des del qual llançarien atacs contra la coalició republicana i practicarien un discurs de la por vinculant la república amb el caos i el desordre absolut.
Situats també a la dreta, però amb una posició més moderada, trobem l’Associació Catalanista, una formació independent terrassenca propera a la Lliga Regionalista, tot i que d’un tarannà més progressista que el partit de Cambó. Comptava amb homes d’important trajectòria política com Pere Salom, Josep Puigbò o Josep Gibert.  Abans de les eleccions de 1931 intentaran en tot moment una coalició amb els republicans, que no arribaran a enlloc per dissensions d’aquests. El seu òrgan local era El Dia que durant la campanya electoral dedicarà les seves pàgines a defensar la continuïtat de l’acció que estaven portant a terme al consistori municipal i a atacar la dreta monàrquica.
Després d’una llarga campanya de picabaralles i retrets mutus, arribaren les eleccions municipals i els resultats foren contundents: 3.680 vots pels republicans, 1.980 pels monàrquics i 1.587 pels catalanistes. Amb aquests vots, la llei electoral del moment atorgarà 21 regidors republicans, 9 monàrquics i 1 catalanista. Els comunistes del BOC obtingueren poc més de dos-cents vots i cap regidor.
BLOC CATALANISTA REPUBLICÀ
COALICIÓ MONÀRQUICA
ASSOCIACIÓ CATALANISTA
Josep Camí Esteve – FR (ERC)
Francesc Devant Prats – FR (ERC)
Avel·lí Estrenjer Macià – CCR (AC)
Jaume Figueras Salelles – FR (ERC)
Albert Oliart Llach – CCR (AC)
Francesc Casas Boada – FR (ERC)
Josep Girona Boada – CCR (AC)
Josep Mallafré Segarra – CCR (AC)
Pere Trenchs  Bassas – CRO
Samuel Morera Ribas – FR (ERC)
Miquel Parera Rifé – CRO
Josep Petchamé Tusell – FR (ERC)
Frederic Segués Autonell – CCR (AC)
Domènec Armengol Ballbé – FR (ERC)
Ferran Fàbregas Esteve – CRO
Francesc Llongueras Mach – CRO
Enric Torras Plà – CRO
Pere Tusell Rovira – CCR (AC)
Ramon Camps Celma – CRO
Joan Genescà Arch – FR (ERC)
Jaume Ribera Molins – FR (ERC)
Mateu Turu Selvas
Pere Brujas Nicolau
Pere Vacarisas Font
Agustí Armengol Jover
Josep Badrinas Sala
Pere Geis Bosch
Amadeo Torrents Astals
Narcís Ventalló Vergés
Ramon Marcet Ballber
Antoni Piqué Puig
                                                                                             Regidors electes el 12 d’abril de 1931
Diaabril1934
La premsa local ja anunciava, el 13 d’abril de 1931, el triomf dels republicans a tot Espanya
El poble surt al carrer
Els diaris del dia següent, 13 d’abril, ja portaven la notícia del triomf republicà a Terrassa i a tot Espanya, però la gran eufòria  arribà al dia següent.
La notícia de la proclamació de la República Catalana a Barcelona arribà a Terrassa al migdia del 14 d’abril. Ràpidament, els regidors i dirigents republicans electes es van reunir a la Casa del Poble del carrer Cremat per prendre el timó i conduir Terrassa cap a la República. Amb el carrer Cremat i el Raval plens, els regidors van dirigir-se a l’Ajuntament i van hissar les banderes tricolor i catalana. Mentrestant, un grup de joves va entrar a l’Ajuntament i es va emportar els retrats d’Alfons XIII per cremar-los al Raval de Montserrat. Al voltant de la foguera tot eren crits de “Visca la República!” i “Mori el rei!”. Els obrers van abandonar les fàbriques i tallers, les campanes repicaven en senyal de joia i diversos edificis de la ciutat lluïen la bandera republicana – fins hi tot al Gran Casino!- mentre que les banderes espanyoles monàrquiques eren cremades amb els retrats del Rei.
 PROCLAMACIO REPUBLICA TERRASSA
Proclamació de la República a l’Ajuntament. Font: Arxiu Tobella-RAGON
Durant tota la tarda, els carrers van estar plens de gent i l’ambient fou festiu i d’alegria. La Banda Municipal interpretava la Marsellesa i la Santa Espina, que es van convertir en himnes de llibertat, mentre acompanyava la manifestació amb banderes i pancartes que demanaven l’amnistia i el desarmament del sometent. Els regidors Samuel Morera, Josep Camí i el futur alcalde Avel·lí Estrenjer van fer un discurs des del balcó de l’Ajuntament elogiant la República. La manifestació es dirigí a la presó del Passeig i alliberaren, amb poca resistència del carceller, els set presos que es trobaven allà.
Ja al vespre, cap a les 9, la via pública es trobava animada com mai s’havia vist. S’ompliren els casinos i cafès i tothom parlava del moment històric que estaven vivint.  A la Casa del Poble tingué lloc un ball públic per celebrar l’esdeveniment; el saló de festes, el cafè i el pati es trobaven plens de gom a gom, i l’orquestra interpretava diverses vegades “La Marsellesa” en mig d’aplaudiments i gran entusiasme.  Mentrestant, els regidors electes es reuniren amb els regidors de totes les entitats de la ciutat, jurant aquestes fidelitat i cooperació amb el nou règim.
 Casa_Poble_ERC_Autor_Desconegut_Colleccio_Ragon_1936_1938
Casa del Poble. Seu de l’Esquerra Republicana. Font: Arxiu Tobella-RAGON.
Al dia següent, al camp de futbol del Terrassa, uns deu mil ciutadans es van reunir per celebrar una assemblea magna, en la qual es va decidir demanar al nou Govern l’amnistia, la separació entre Estat i Església i un seguit de drets i llibertats, com el sufragi universal.
Finalment, el dia 16 d’abril, es constituí oficialment el nou Ajuntament sota la presidència d’Avel·lí Estrenjer com a primer alcalde republicà. Terrassa començava a la democràcia i la llibertat, que malauradament, foren estroncats per aquells que mai acceptaren la victòria del 14 d’abril de 1931.
FONTS:
 
MARCET, Xavier. Història de Terrassa. República i Guerra Civil
RAGON, Baltasar. Historial de l’any 1931
El Dia 12, 13, 14 i 15 d’abril de 1931

Bernat Pizà

Català, terrassenc, historiador, casteller, monitor. Compromès amb el país des de les JERC i Esquerra.

Latest posts by Bernat Pizà (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *