No valen excuses

women-workers-striking

Fa uns dies un eurodiputat polonès deia que les dones som més febles i que, per tant, hem de cobrar menys. Sí, al segle XXI amb arguments dignes de fa uns quants segles. Arguments que, dits tan explícitament i al bell mig del Parlament Europeu, de la bella i “moderna” Unió Europea, fan trontollar els esquemes mentals de molts i moltes.

Però aquest senyor i els seus arguments són la punta de l’iceberg d’un món, moltes vegades interessadament invisibilitzat, que és masclista. I cal dir-ho alt i clar. Vivim en una societat masclista, i la majoria en som còmplices, perquè en algun moment del nostre dia a dia tolerem alguna actitud que és masclista. PAM! N’ets còmplice. Sí, tu. I jo. I tants d’altres. No som innocents si no el combatem i denunciem diàriament i constant, en totes les seves formes. Per tant, fem-ho, fem-nos sentir ben fort, per derrotar les fortes estructures que sustenten el masclisme. Només així el vencerem.

Les dones som el 60% del total de persones graduades universitàries, però guanyem entre un 16 i un 26% menys que els homes, uns 7.000 euros anuals menys. És masclisme. I l'”és que teniu menys formació” ja no és excusa.

Un 75% de les persones que treballen a temps parcial som dones. És masclisme. I l'”és que elles volen dedicar-se a casa” ja no és excusa.

1 de cada 4 dones ha patit o patirà una agressió masclista greu al llarg de la seva vida. És masclisme. I mai ha tingut cap excusa.

El 61,2% dels nois i el 41,7% de les noies d’entre 14 i 16 anys veu la gelosia com a positiva. És masclisme. I el “és que així em demostra que m’estima” no pot ser mai una excusa.

Les dones només tenim un 28,7% de temps de paraula en els informatius de ràdio i de televisió. És masclisme. Els estereotips de gènere i bellesa són la seva excusa.

Malauradament, són només algunes dades. Vivim en una societat masclista, en què el masclisme creix entre els i les joves. I en una societat així, qui diu que ja hi ha igualtat és, per acció o per omissió, masclista. I qui, brandant la bandera de la llibertat i del feminisme, renuncia a tenir les eines d’un estat per actuar, per lluitar per la igualtat, està perpetuant un status quo masclista.

Perquè la llibertat i el feminisme no esperen, no poden esperar, les dones no podem esperar. I, per tant, davant d’un estat que no actua, controlat per una elit masclista i amb unes maneres de funcionar establertes i patriarcals, la República és l’única manera que tenim, ara i aquí, de trencar amb l’status quo preestablert. L’única oportunitat immediata que tenim, homes i dones, de construir un nou país. I de fer-ho per a tothom, sobre les bases de la igualtat i amb totes les competències legislatives, per exemple, per fer unes polítiques d’ocupació igualitàries, que trenquin amb el masclisme.

Si algú, per moltes banderes que faci onejar, mira cap a una altra banda i busca excuses en un futur incert de canvi dins l’Estat espanyol està perpetuant el masclisme. I esdevé còmplice, perquè nega el canvi social real, possible i palpable, que tenim l’oportunitat de fer entre totes i tots. Ara i aquí. No valen excuses.

Ona

Comunicació Audiovisual. Màster en Comunicació Política i Institucional. Viure és viatjar. Addicta a la cultura, serièfila i cinèfila. Abans rodava pel·lícules, ara estic tot el dia en xarxa des de la #compol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *