8 de març, Dia internacional de la Dona, tristament necessari, encara

dones

Si ens preguntem de què serveixen els dies internacionals, a la pàgina de Nacions Unides, que els promouen, ens ho contesten: per a sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció, assenyalar que hi ha un problema sense resoldre, un assumpte important i pendent a la societat. És una manera de cridar l’atenció als governs i que els estats actuïn i prenguin mesures. Això només s’aconseguirà si la ciutadania som conscients del problema i ho exigim als i les nostres representants.

De dies internacionals, pel que fa als drets de la dona, n’hi ha molts, senyal inequívoca que alguna cosa no va bé i que hem de sortir a cridar al carrer, a sensibilitzar, a despertar consciències, a reclamar uns drets que se’ns neguen només pel fet de néixer dones.

Comencem pel Dia Internacional de la Dona (8 de març) en defensa de la igualtat de gènere. Igualtat vol dir compartir responsabilitats i eliminar privilegis en tots els àmbits de la vida. Igualtat, al món occidental, vol dir trencar sostres de vidre, acabar amb la bretxa salarial i reclamar coresponsabilitat en la cura de la família, entre d’altres; però a d’altres societats, igualtat pot voler dir reclamar drets tan bàsics com l’educació, conduir, treballar, anar sola pel carrer, tenir una vida independent d’un home, no ser repudiada per ser vídua o haver estat violada, o conservar el clítoris intacte.

Esgarrifa el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Femenina (6 de febrer). Es calcula que en tot el món hi ha 200 milions de dones mutilades per eliminar el plaer sexual. Ens imaginem 200 milions d’homes a qui se’ls negui aquest plaer de per vida? En nom d’una tradició es violen els drets humans de dones i nenes arreu del món, a banda de posar en risc la seva vida i provocar problemes de salut crònics.

Recentment, vam publicar un article dedicat al Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència (11 de febrer). Segons un estudi de les Nacions Unides fet a 14 països, la probabilitat que una dona acabi un grau, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2%, respectivament, mentre que la probabilitat per als homes és del 37%, el 18% i el 6%.

El 19 de juny és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Sexual als Conflictes. Nacions Unides considera violència sexual relacionada amb els conflictes els “incidents o pautes de violència sexual […], és a dir, la violació, l’esclavitud sexual, la prostitució forçada, els embarassos forçats, l’esterilització forçada o qualsevol altra forma de violència sexual de gravetat comparable que es cometi contra les dones, els homes, les nenes o els nens”. Aquesta violència és perpetrada majoritàriament per homes i les víctimes són majoritàriament dones, tot i que també hi ha homes que resulten afectats.

El Dia Internacional de les Vídues se celebra el 23 de juny. Al nostre voltant, hi ha encara moltes vídues que malviuen de la pensió dels seus marits perquè elles han treballat tota la vida cuidant la família i no han cotitzat, situació anòmala de per si. Ara bé, no oblidem que a molts països la condició social de la dona està vinculada a la del seu marit i, si aquest mor, ella ja no té lloc a la societat. Així, les vídues s’enfronten amb la denegació dels seus drets d’herència, poden veure com la pròpia família les desallotja de casa seva, abusen d’elles físicament o les maten, queden desemparades i, en ocasions, no els està permès treballar, de manera que es veuen obligades a viure de la caritat o a casar-se de nou per sobreviure.

El Dia Mundial contra la Trata de Persones (30 de juliol) rebutja l’esclavatge. La trata de persones és un delicte que explota les persones, forçant-les a l’esclavatge laboral o sexual. Ser esclau vol dir no tenir vida, no triar res, estar forçat a barbaritats dia rere dia. L’Organització Internacional del Treball calcula que gairebé 21 milions de persones de tot el món son víctimes del treball forçat, un 70% de les quals són dones o nenes. De nou, en la barbàrie, les dones són les més afectades.

Per reforçar el Dia de la Dona, cal el Dia Internacional de la Nena (11 d’octubre), per vetllar per la igualtat de gènere des que naixem. En un terç dels països desenvolupats no hi ha igualtat en l’educació primària. Hi ha cultures que sistemàticament mutilen el clítoris de les nenes o que toleren o promouen el matrimoni infantil. Actualment, a l’Àfrica hi ha 125 milions de nenes que han estat obligades a casar-se abans de fer els 18 anys: nenes forçades a casar-se amb 10 o 11 anys que són violades sistemàticament pels seus marits adults, que queden embarassades quan el seu cos no està preparat i que sovint moren durant el part.

El 15 d’octubre és el Dia Internacional de la Dona Rural, que representa un terç de la població mundial i el 43% de la mà d’obra agrícola, però pateix diverses discriminacions respecte els homes de la seva mateixa comunitat. Mundialment, amb poques excepcions, tots els indicadors de gènere i de desenvolupament mostren que les dones rurals es troben en pitjors condicions que els homes rurals i que les dones urbanes.

I, per últim, el dia que fa esgarrifar de nou és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona (25 de novembre). Aquesta violència és transversal en totes les capes de la societat i en tots els racons de món. Vivim amb por que ens matin i ens violin; i ho fan, ens maten i ens violen. Les dades parlen per si soles. Segons un informe de les Nacions Unides fet a 87 països entre el 2005 i el 2016, el 19% de les dones d’entre 15 i 49 anys van dir que havien patit violència física i/o sexual a mans de les seves parelles en els 12 mesos anteriors a ser preguntades. El 2012, quasi la meitat de les dones víctimes d’un homicidi intencional a tot el món van ser assassinades per la seva parella o per un familiar, en comparació al 6% d’homes.

Fets i xifres que esgarrifen. Hem de seguir despertant consciències, hem de seguir cridant l’atenció als governs i provocant que els estats actuïn i prenguin mesures. Hem de ser exigents amb els i les nostres representants, exigir que posin a la seva agenda política totes les desigualtats, discriminacions i vulneracions de drets per raó de gènere. I no només el 6 i l’11 de febrer, l’1 i el 8 de març, el 19 i el 23 de juny, el 30 de juliol, l’11 i el 15 d’octubre i el 25 de novembre. Els 365 dies de l’any, cada any, fins que els dies internacionals siguin una cosa del passat.

Dades extretes de

http://www.un.org/es/sections/observances/united-nations-observances/ 

http://escolapau.uab.es/img/qcp/QCP27_ViolenciaSexual.pdf

Núria Tomàs

Nascuda a Barcelona, vaig venir a viure a Terrassa l'any de les olimpíades per motius de feina i aquí he arrelat amb la meva família. Soc doctora en enginyeria òptica i formo part del 25% de dones professores a la UPC. M'agrada llegir i caminar .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *