No és cap secret que en dues generacions hem passat de les llars extenses on convivien tres o més generacions a llars amb una mitjana de tres membres.
A banda dels impactes que això té en la planificació urbanística i la configuració de la ciutat, hi ha altres elements que cal tenir en compte i que potser no tenen l’atenció que es mereixen a dia d’avui, i un de molt important és la relació quotidiana de canalla i adolescents amb els avis, i que és sovint inexistent. En una ciutat amb tanta mobilitat residencial com la nostra és molt habitual que els avis visquin a altres poblacions o a l’inrevés: gent nascuda a Terrassa que ara té fills lluny d’aquí. Aquest fet ho canvia tot. Quan no hi ha contacte diari entre avis i néts canvia la transmissió cultural, les tasques compartides de cura, el mateix concepte de família…
Fa pocs dies l’alumnat dels Programes de Transició al Treball d’hoteleria i de fusteria de l’Ajuntament va fer la presentació de les habilitats que han après aquest curs a l’espai de gent gran els Telers. Va ser sensacional. I no només per la qualitat professional dels nois i noies que han après un ofici i exhibien les competències assolides amb un orgull juvenil digne d’elogi, sinó pel fet de fer-ho en un espai propi de la gent gran, un col·lectiu que ha patit l’impacte de la crisi Covid com cap altre i que tan limitat ha estat en les seves activitats i relacions. L’empenta i l’experiència van compartir escenari durant unes hores. Aquest és el camí.
A Terrassa, amb un clar envelliment de la població, un augment absolut d’habitants en edats avançades i una molt baixa natalitat, que ha arribat a mínims històrics, ens hem de plantejar un escenari a deu anys vista, amb molta arribada de població en edats joves (entre els 15 i els 49 anys) que ho compensarà. Mirat d’una altra manera: població adulta sense vincles amb la gent gran de Terrassa (perquè els seus vincles estaran en una altra població), poques criatures i força joves. El treball intergeneracional, doncs, té també un clar component de cohesió social i ciutadana que no podem oblidar.
A Terrassa tenim molt camp per córrer pel que fa a treballar intergeneracional i avui, que és el Dia Europeu de Solidaritat entre Generacions, està bé recordar que les ciutats s’han de construir per a tothom, que han de respondre a les necessitats i possibilitats de tothom i, sobretot, han de facilitar espais de trobada i convivència que facin possible que el carrer sigui per a la gent gran i per a les criatures, que aquests espais ultraespecialitzats que s’han anat construint amb visió aïllada i segregadora (espais oer a la gent gran, casals infantils…), amb la visió que les ciutats han de ser a mida d’homes de mitjana edat que es deplacen en cotxe, vagin avançant cap a espais que facin possible la convivència i la trobada entre persones d’edats diferents.
Iniciatives com la setmana dels jocs al carrer, programada i executada per persones que voregen la jubilació, fan que espais de Terrassa esdevinguin autèntics punts de trobada entre generacions, fan de Terrassa una ciutat més gran i important.
Seguim treballant cap a un objectiu tan necessari.
Teresa Ciurana, Tinenta d’Alcalde de Cicles de la Vida
Teresa Ciurana
Des de fa molts anys forma part de l’Associació de Mestres Alexandre Galí. Afiliada al sindicat CCOO.
Latest posts by Teresa Ciurana (see all)
- Per què ha baixat la segregació escolar a Terrassa? - 11 de març de 2022
- Canviar el rumb, transformar l’educació - 24 de gener de 2022
- La construcció d’una ciutat per a totes les edats - 3 de maig de 2021