22 assassinats. 22 feminicidis als Països Catalans en el que portem de 2017. 22 assassinades en mans d’homes. I una denúncia per abús sexual cada 8 hores a Catalunya. Són només la punta de l’iceberg de la violència masclista i sexual que patim les dones.
Vivim temps molt convulsos, políticament i social. Temps de canvis. Temps d’aixecar-nos del sofà i no callar davant la vulneració constant dels nostres drets per part d’un estat i d’un sistema completament retrògrads i repressius. Són temps de revolució. I aquesta revolució té nom de dona. Per això, més que mai cal donar veu als atacs que patim les dones. No permetem que quedin silenciats entre tantes vulneracions als drets de tots. Perquè la violència envers les dones és una constant: les dones no deixem mai de patir-la pel simple fet de ser dones.
L’statu quo que impera a l’Estat espanyol és masclista. Vivim en una societat heteropatriarcal sobre els valors de la qual se sustenten les dades amb què iniciava aquest article. És precisament per això que volem la República. Per canviar la nostra societat i fer-la un lloc més just i més lliure per a tothom.
Aquests últims dies hi ha hagut dos casos que han tingut –per sort- molta transcendència mediàtica i que, malgrat ser mostres d’aquest masclisme fastigós, posen de manifest també la força que tenim plegades.
Un, el ja “famós” anunci del Ministerio de Sanidad que, fonamentalment, ens deia: “noia, si beus tens moltes opcions que et violin” fent allò tan masclista i, malauradament, tan estès de culpar la víctima i no l’agressor. La força? Va rebre tantes crítiques que el Ministerio ha hagut de retirar la campanya. Una petita victòria.
“Juntes som imparables. Juntes i alçant la veu podem construir un futur feminista i igualitari. La República catalana és l’oportunitat de les oportunitats”
L’altre, i en la mateixa línia de culpar la víctima, el ja també “famós” cas de La manada. On s’és vist un judici que protegeix els agressors i culpabilitza la víctima per haver seguit amb la seva vida? Aquest judici moral és el que fa que moltes noies víctimes d’agressions sexuals no denunciïn. La força? Les grans mobilitzacions de protesta que ha generat el cas i, en la mateixa línia, el moviment #MeToo a les xarxes, que cada vegada suma més veus de dones que fan el pas de denunciar les experiències d’agressions sexuals viscudes. Són temps de dones valentes i solidàries. Som manada.
Perquè juntes som imparables. Juntes som capaces d’anar desmuntant aquest sistema masclista i heteropatriarcal. Juntes i alçant la veu podem construir un futur feminista i igualitari.
La República catalana és l’oportunitat de les oportunitats per construir una societat més justa, lliure i igualitària. Una República construïda des de baix, entre totes i tots. Una República que només serà si també és feminista. Per això és indispensable que totes ens impliquem activament al procés constituent de la nova República i que hi tinguem la mateixa veu que els nostres companys. Perquè la nova República ha de ser construïda des d’una perspectiva de gènere i, malgrat que hi ha molta feina per fer, des del dia zero s’han de posar els ciments de la plena igualtat entre homes i dones. República i revolució són noms de dona. Demostrem-ho i fem-les.
Ona Martínez
Tinenta d'Alcalde de Projecció de la Ciutat i regidora d'Agenda 2030 i Terrassa City of Film a l'Ajuntament de Terrassa.
Latest posts by Ona Martínez (see all)
- Palestina, la primera víctima de la guerra sempre és la veritat - 9 de novembre de 2023
- Terrassa, capital de la qualitat de vida - 18 de febrer de 2023
- Som la Terrassa que Avança - 24 de novembre de 2022