LA RAMBLA? EL CENTRE DE LA CIUTAT!

Isaac Albert: "Un centre incapaç d’absorbir tot el que la mateixa ciutat genera, però al mateix temps incapaç de cedir protagonisme i deixar créixer espais com la Rambla i/o la Plaça Nova"

Isaac Albert: “Un centre incapaç d’absorbir tot el que la mateixa ciutat genera, però al mateix temps incapaç de cedir protagonisme i deixar créixer espais com la Rambla i/o la Plaça Nova

La Rambla, aquell debat sempre present, aquell debat mai acabat. Per analitzar el que passa a la Rambla ho hem de fer amb tranquil·litat, amb certa perspectiva històrica, sense apriorismes ni prejudicis de cap tipus. No comparteixo la idea que la Rambla estigui morta, tot el contrari, és un espai central on els ciutadans ramblegen. Les dades i els estudis així ho indiquen. Una altra cosa és que la Rambla no sigui un eix comercial potent i el motiu principal, entre altres coses, és que els locals comercials són petits i dificulten la implantació de comerços d’atracció. Segurament l’obertura del frontal del Mercat de la Independència ajudaria a dinamitzar-la comercialment, però jo crec que el debat no és la Rambla, i sí el centre de la ciutat. M’explico.

Terrassa té unes característiques històriques, una situació geogràfica, una orografia i uns patrons de mobilitat i conducta que s’han anat construint a base d’anys. Tot i l’evident transformació de la ciutat, aquests patrons no han canviat al mateix ritme. Terrassa neix a l’entorn d’una plaça. Tot passa en aquest espai i en els seus carrers més propers. Això passava l’any 1900, el 1950, el 1980 i passa ara, el 2018. Passava quan érem 50.000 habitants, quan érem 130.000 i ara que en som més de 215.000. Hem crescut, i molt (això seria un altre debat), i seguim tenint, més o menys, el mateix centre de ciutat. Podem dir que disposem d’un centre d’una ciutat de 100.000 habitants. Un centre incapaç d’absorbir tot el que la mateixa ciutat genera, però al mateix temps incapaç de cedir protagonisme i deixar créixer espais com la Rambla i/o la Plaça Nova per posar un exemple. La ciutat és així, ha crescut, ha canviat, però segueix sent un poble, en el millor sentit de la paraula, i ens agrada que així sigui.

És per aquest motiu que urbanísticament es planifica. Per transformar per canviar, per millorar la ciutat. Es planifica per donar resposta a nous reptes que el creixement ens planteja, per modificar, també i si es creu convenient, aquests costums i patrons de conducta que té la ciutadania.

És evident que en això hem fracassat, i La Rambla i la Plaça Nova en són uns clars exemples. El primer error ve de lluny, de fa uns anys i és el pàrquing de la Plaça Vella; pàrquing que ara tothom aplaudeix però que, si em deixeu explicar, és el principal culpable que el centre sigui petit i insostenible, i que espais com la Rambla i la Plaça Nova no arrenquin. És el principal culpable del desgavell de mobilitat a la zona de la Rutlla, carrer del Vall, carrer Major. És evident, si tens un pàrquing i has de fer arribar els cotxes. Sense aquest pàrquing, tot el carrer Major podria ser per  a vianants, segurament també el carrer del Vall, una part del carrer Sant Quirze, la Rutlla i Col·legi. Això hauria fet que el centre ciutat fos més gran i, per exemple, la plaça Nova tindria més i millors itineraris per arribar-hi i el seu pàrquing faria servei; el pàrquing de la plaça del Progrés tindria molt més sentit i la Rambla guanyaria centralitat. Una simple decisió que sembla encertada, ens envia a tots al nucli central de la ciutat, ens reafirma en els nostres patrons històrics de conducta i mobilitat, ens ha condicionat les decisions posteriors i envia a l’ostracisme noves centralitats indispensables per la grandària de la ciutat, però no acceptades ni interioritzades pel ciutadà. Tots anem a parar a la Plaça Vella, carrer Gavatxons, Sant Pere, carrer Font Vella, raval de Montserrat. El carrer Major i el portal de Sant Roc, perden força a mesura que s’acosten a la Rambla, de la plaça Nova no cal dir res, i la Rambla en pateix les conseqüències.

D’aquí venim. És evident que ara no tancarem (!?!?) el pàrquing de la Plaça Vella però no equivoquem el debat. El debat no és de model de ciutat. Defenso una ciutat compacta, sostenible, on el cotxe deixi de ser el protagonista, defenso les voreres amples, una Rambla sense cotxes, una ciutat, en definitiva, on el ciutadà en sigui el protagonista. Comparteixo els esforços que es fan amb la voluntat de dinamitzar la Rambla i dotar-la de contingut. No comparteixo, però, errors de planificació vinculats a una forma de fer política que intenta acontentar a tothom, que no mira al futur i que acaba generant més problemes que solucions. Tenim mala peça al teler, la consolidació de La Rambla i/o de la Plaça Nova serà lenta, massa lenta i per la via natural. La intervenció de l’Ajuntament potser és bona conceptualment parlant, però equivocada en la planificació. Ja haurien de saber que en política ni tot hi cap, ni tot és possible.

Seguiu-me

Isaac Albert

Em dic Isaac Albert i sóc nascut el 6 de febrer de 1969 a Terrassa. Sóc militant d’ERC des de l’any 1999, on fa anys que formo part de l'executiva local. En l’actualitat sóc portaveu del grup municipal d'ERC-MES i Diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona.
Seguiu-me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *