El discurs del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa i el portaveu d’ERC-MES, Isaac Albert, durant el ple extraordinari per debatre l’estat de la ciutat

Saben que personalment debatre, parlar, enraonar de la ciutat, de l’estat de la ciutat sempre em motiva especialment. Al cap i a la fi quan qualsevol de nosaltres, quan qualsevol ciutadà, quan qualsevol entitat social, econòmica, empresarial, cultural o esportiva, pensa, parla, escriu sobre la ciutat, fa que aquesta estigui viva, es bellugui, es mogui, en definitiva fa que avanci. En aquest sentit agrair la intervenció de les entitats que han participat avui i content de poder tenir aquest debat.

Vagi per endavant, i per situar el debat, una obvietat, però que crec que està bé dir-la. La crisi sanitària provocada per una pandèmia mundial com la que vivim és un problema, és un problema greu, però no és una excusa, no ha de ser una excusa per a res.

La Covid-19 ens afecta a totes i tots. Avui dia la Covid-19 ens fa pensar que qualsevol escenari previ era idíl·lic, i no és així. És obvi que la crisi no ha afectat igual a una persona amb treball precari o en risc d’exclusió social que a una persona amb una economia mínimament sanejada. La crisi accelera l’augment de les desigualtats i en el cas de Terrassa, això és ploure sobre mullat.

Acostumo a dir, que per parlar del futur no ens cal ciència-ficció ni grans dosis d’imaginació. La ciutat d’avui ens mostra la ciutat del demà, amb les seves potencialitats i les seves debilitats, amb les oportunitats a explorar, les seves necessitats i contradiccions. La crisi de la Covid-19 no ha canviat res en aquest sentit. Ara, ha estat un accelerador, una crisi trencadora, imprevista que ha potenciat de forma sobtada tots els problemes de la nostra societat, fent visible l’invisible. O, més ben dit, fent adonar a tota la ciutadania d’aquelles febleses socials, econòmiques, de no adaptació que anàvem arrossegant. Ho ha fet en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social, en la mobilitat. Ha accelerat canvis als quals hem de saber donar resposta i ho hem de fer en un moment de molta complexitat.

I aquí la primera reflexió. Això no és un fet menor, són canvis estructurals, profunds, un canvi de paradigma, que modifica els consensos des dels quals hem construït històricament la ciutat, alterant la visió global i compartida que en teníem, obrint un nou escenari ple d’incerteses, però també d’oportunitats que hem de construir i treballar. Nous pactes, nous lideratges, nous agents i actors que neixen a la ciutat. Una nova etapa, en clau transformadora, que des de la dura realitat que vivim, ens ha de portar a pensar en gran per poder regenerar projectes de futur que la pandèmia ha esborrat.

I en aquest sentit, aquí la segona reflexió: la complexitat del desafiament que planteja la irrupció de la pandèmia i l’impacte significatiu que té en diversos espais de la nostra vida, també en la vida de les ciutats, ens obliga als governs no només a desenvolupar estratègies que permetin donar una resposta immediata als diferents problemes que està provocant, sinó també a anticipar escenaris d’intervenció que facin possible transformar el context actual en finestres d’oportunitat per repensar la nostra ciutat i els nostres models de vida.

Però tot és molt més complex. Som a les portes d’un canvi, com deia, transcendental i imprevisible, fruit en part per les crisis que estem vivint, i en part per l’anomenada quarta revolució industrial o revolució 4.0, fruit de la intel·ligènci artificial, la robòtica i la biomedicina. Serà la continuació d’algunes de les transformacions igualment importants experimentades per la societat de la informació en el passat més recent i en l’actualitat.

Aquests processos de transformació ja tenen i continuaran tenint un fort impacte en l’economia, en la societat i en la política. Els trets més rellevants són:

a) Noves formes econòmiques: la tecnologia ha canviat de manera radical l’organització econòmica. L’economia col·laborativa cada cop té més pes gràcies a l’apoderament de la ciutadania derivada de la cara amable de la revolució tecnològica.

b)Transformacions socials: els canvis tecnològics i el seu impacte sobre l’economia es combinen amb els efectes negatius de la globalització en els països desenvolupats. Una bona part del mercat de treball ja no és ni estable ni econòmicament suficient per aportar benestar social. Una part cada vegada més extensa de la població viu de manera precària i amb tota mena de pors. L’estat del benestar està perdent la capacitat de suavitzar les desigualtats socials i la seva sostenibilitat econòmica es posa en dubte.

c) Una dinàmica mixta entre global i local: el món és cada cop més global, però també més local. L’economia globalitzada també implica una política i unes institucions cada vegada més globals. El món esdevé més i més urbà i les ciutats estan agafant parcialment el relleu dels estats i liderant polítiques de transformació.

Les ciutats tenen l’oportunitat de convertir-se en motor i tractor econòmics de la societat del coneixement.

Sabem que el desenvolupament del futur se centrarà en el coneixement, la innovació i la societat de l’aprenentatge.

La tercera reflexió és que per això que estem treballant, per assentar les bases del futur model d’aquesta organització basat en tres pilars: un model organitzatiu transversal que té en compte el potencial del nostre sector públic-ajuntament i empreses, la gestió intel·ligent de les dades (big data) i les persones com el capital de l’organització.

La societat canvia, la política evoluciona i cal actualitzar els models de gestió de les institucions públiques locals. Ho fem!

L’any 2019, pocs mesos després de conformar l’actual govern municipal, fèiem públic un programa de mandat ambiciós, molt ambiciós, propi d’un govern nou que entra a governar a una administració governada pel mateix partit durant quaranta anys i que sap que hi ha molta feina per fer a la ciutat per treure-la de la grisor institucional, de l’apatia, on s’havia emmarcat en els darrers anys.

El 2019 ens vam proposar transformar la política a la nostra ciutat.

• Un programa de govern que situava a les persones a la nostra ciutat.
• Un programa preocupat per la qualitat dels serveis que oferim a la ciutadania.
• Transformació digital, administració, equipaments.
• Un programa on es plantejava la transformació de l’espai públic.
• Un programa sostenible.
• Aquest programa es presentava a l’octubre de 2019, poques setmanes després aprovàvem els primers pressupostos i ordenances del mandat i 5 mesos després la pandèmia arribava a les nostres vides.
• Les dades d’aleshores són esfereïdores:
  • Gairebé 500 persones han perdut la vida a la nostra ciutat pel coronavirus, amb l’impacte a les seves partinents famílies a qui, des d’aquí, novament, enviem el nostre suport.
  • Les pèrdues humanes, però, només són la punta de l’iceberg d’una crisi social i econòmica que ha impactat fortament a la nostra ciutat i que, com diem a l’exposició de motius de la proposta que votarem a aquest ple, encara no s’ha mostrat amb tota la seva duresa.
  • L’1 de març de l’any passat hi havia poc més de 14.000 persones a l’atur a Terrassa. Avui són 17.297 persones. 3.200 persones més.
  • Una dada absolutament fictícia, no hi comptem les més de 18.000 persones afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació a 2.309 empreses de la nostra ciutat.
  • Els ERTO una mesura passiva de contenció de l’ocupació que suposa a l’estat espanyol un important esforç econòmic (més de 6.000 milions d’euros cada mes), però sense la qual la situació actual seria molt més demolidora.
  • Ara, fina quan s’allarguin i què passarà quan s’aixequi la mesura és un tempa que ens ha de preocupar a totes i tots. Especialment a Terrassa amb una estructura social, per dir-ho suaument, complex.

I aquí la quarta reflexió.Siguem clars, malgrat les prediccions d’alguns economistes sobre una possible recuperació accelerada un cop s’hagi vacunat la majoria de la població, que és probable, moltes de les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta crisi estan encara per desenvolupar-se.

Debats com el d’avui ens han de servir per avaluar la feina feta, però, sobretot, per mirar la terrassa d’avui i entendre la ciutat que podem tenir demà. I la Terrassa del futur no sorgirà dels acords que aprovem avui aquí. La Terrassa del demà sorgirà del projecte i la feina compartida que sapiguem fer, des de dins i fora l’Ajuntament, per tirar endavant aquests acords.

Vull parlar del pla de xoc desenvolupat a Terrassa des de l’inici de la crisi.

Aquest Ajuntament va posar-se a treballar des del primer dia de la pandèmia amb mesures de seguretat, laborals, sanitàries, socials, econòmiques, per fer reaccionar la ciutat davant de la pandèmia.

Al juliol unificàvem i organitzàvem aquestes mesures sota un pla d’acció per fer front a les conseqüències immediates de la crisi. 316 accions, amb un cost de 16,5 milions d’euros per a l’Ajuntament.

Avui dia, podem dir que el pla de xoc es va executar en un 85 per cent, amb 264 de les actuacions previstes executades i un cost final de 12,5 milions d’euros. De fet, totes les persones que ho desitgin poden accedir al balanç de la seva execució a la pàgina de govern obert de l’Ajuntament de Terrassa.

Ara, si avui estem aquí és per avaluar de l’aprenentatge adquirit d’aquesta gestió, de les realitats que ens ha tocat abordar i com ens ensenyen a abordar al futur.

Per posar només alguns exemples:

• Hem vist les debilitats de la nostra ciutat en l’àmbit social. S’ha doblat el nombre d’usuaris al rebost i a l’Andana. I només parlem de la part més crua de l’exclusió social on han aparegut persones usuàries noves que fins aquest moment no havien requerit aquests serveis. I això amb la crisi només iniciar-se i amb els ERTO encara en vigència.
• En l’àmbit econòmic hem vist com un 90% del teixit econòmic, conformat principlament de petites i mitjanes empreses, veien tocada la seva facturació. No cal dir que és en moments com aquest on es nota com la preponderància del sector serveis, amb sectors com la restauració al capdavant, veiem com arriba a aguantar l’economia de moltissímes famílies de ciutats com la nostra.
• Hem pogut veure què dèbil és el nostre mercat de treball on, els primer a caure a l’atur, han estat els dos extrems de la cadena. Una població major de 45 anys que es va cronificant com el grup de desocupació amb més pes i potencial tendència a l’atur de llarga durada en anys crítics per la cotització a les persones i, alerta, un atur juvenil que s’ha disparat més d’un 50%. bon exemple de la precarietat amb què el nostre jovent accedeix al mercat de treball i veu com una quimera l’emancipació.
• I, evidentment, a les portes del 8 de març no oblidem la bretxa de gènere. I és que, malgrat estar a una crisi on la societat s’ha sustentat gràcies a l’esforç realitzat per sectors essencials com el de la salut o les cures fortament feminizats, ens trobem que les dones continuen sent les més perjudicades pel mercat de treball, representant un 56% de la desocupació a la nostra ciutat. Xifres oficials, no ho oblidem, que no refelcteixen sectors extremadament precaritzats com el de la neteja de la llar on l’afectació, com sempre, és manté silenciosa, però mereix la nostra atenció.
• Parlem també de la infància i l’adolescència, que a través de programes com més estiu i els casals d’estiu hem pogut constatar com la por inicial ens va portar a confinar els seus estudis i les seves vides, quan, amb les mesures sanitàries adequades i la professionalitat dels esplais de la ciutat o, posteriorment, dels mestres, podien reconquerir l’espai de lleure i les aules.
• Hem vist, des de les persones més petites a les més grans, com ens afectava psicològicament aquesta pandèmia.
• Hem pogut constatar la importància de l’estat del benestar i dels serveis que oferim com a societat com l’educació o el sistema de salut pública i la necessitat de dignificar-los, no només per fer front a episodis com l’actual, sinó per garantir una cobertura digna.

I aquí la cinquena reflexió: hem pogut constatar la importància de l’administració local i dels serveis que oferim. Som la primera porta a la qual truca el nostre veí o veïna quan té una necessitat, incidim directament en el seu benestar en el dia a dia.

Aquí, a l’administració local, s’ha pogut veure la importància de la gestió de l’espai públic, de l’espai compartit i com, aquell mantra de la sostenibilitat, de la ciutat de les persones, es convertia en una realitat, com tenir una ciutat sanejada i neta, amb espai pels vianants, un espai que ha d’anar abandonant del cotxe i conquerint la persona, esdevé clau per la salut col·lectiva.

Tots aquests aprenentatges extrets de la gestió de la primera part de la pandèmia ens han de servir avui per enfocar el present i el futur de la ciutat sabent que la necessitat d’avui pot ser un gran problema demà o la transformació de la realitat. I ja ho hem començat a fer.

Partint de les persones, al costat de la gent, les persones al centre, i parlem de l’espai públic, la Covid-19 ha accelerat canvis importants. L’ús que en farem d’aquest espai serà diferent, molt més intensiu i requereix de polítiques definides. Més espai per les persones, més activitats, menys multitudinàries, més vianants, menys cotxe; nous itineraris, noves formes de transport.

Parlem d’impacte en els serveis, noves necessitats, noves respostes. La Covid-19, com deia, ens porta noves necessitats, segur, però el que fa és accelerar canvis ja detectats, en l’àmbit del comerç, en l’activitat econòmica, en les polítiques de gent gran o joventut, en la descentralització de l’administració.

Parlem de transformació digital. No parlem de digitalització, que també, parlem de transformació digital, és a dir, d’utilitzar la tecnologia al servei de les persones, per transformar la realitat i aportar valor a la vida de les persones. Espai wifi a la ciutat, millora de la gestió dels tràmits municipals, serveis de descentralització, atenció ciutadans.

Parlem d’una economia per la vida. Vivim en un món vulnerable, ple de desigualtats i amb una economia que no està compromesa amb la societat i el planeta. Davant d’una situació d’emergència climàtica i injustícia social, l’única solució a futur és la transició cap a una economia de la vida, una economia més social i més solidària que posi a la vida al centre.

Un model que valori les cures, que tingui en compte l’aspecte ecològic i social de tot el que ens envolta i que abordi solucions pensant en el bé comú, i en aquest sentit les ciutats tenen molt a dir.

Sisena reflexió. Tenim un gran repte al davant a l’hora de transformar aquesta ciutat i això demana de realisme a l’hora d’abordar el que ens toca viure, sí! Segur! Però no renunciarem mai a l’ambició. Som conscients de les nostres limitacions, econòmiques, pressupostàries, de la poca o nul·la capacitat de canviar certes coses, però no renunciem a explicar el que pensem i volem.

Resumint i com podeu veure, la sortida de la crisi a Terrassa i al món té 3 factors claus que comparteix una persona, un negoci o una ciutat:

• Cobrir les necessitats del present.
• Tenir un projecte clar de futur d’on vols anar per sortir-te’n.
• Transformar la teva forma d’organitzar-te i els mitjans que empres per fer-ho.

I si em permeteu, un quart factor: fer-ho de forma sostenible. Sostenible per tu, pels recursos amb els quals disposes i que has d’administrar, i sostenible per tots, perquè aquest fantàstic món del qual formem part continua anant pel pedregar i els objectius de desenvolupament sostenible ens obliguen a actuar sempre pensant en el bé compartit.

En aquest sentit, breus apunts finals sobre la nostra connexió amb el món que ens envolta, el més proper i el més llunyà.

Si mirem cap endins Terrassa per treballar tots conjuntament, partits, entitats, agents econòmics i socials. Per crear espais de trobada i construcció de ciutat recordem que quan hem tingut major capacitat d’avançar plegats és quan hem treballat des de la diversitat. El camp i les regles de joc han canviat, però l’objectiu és el mateix, treballar per la ciutat i la seva gent.

Alguns episodis recents com l’infructuós pacte de ciutat previ a l’estiu o la reunió per la reformulació del pacte per l’ocupació de Terrassa. Alguns episodis de picabaralla política, de polèmiques de pati d’escola i interessos creuats, no diuen res a favor de tots nosaltres ni demostren el potencial d’aquesta ciutat.

Aquesta setmana, amb una facilitat que no ens hauria de ser tan estranya, tots els grups municipals d’aquest Ajuntament hem estat capaços de sumar les diferents propostes que plantejàvem per aquest debat de la ciutat i integrar-les en una sola, respectant tots els acords i aportacions de totes les parts.

Algú ha descrit aquests acords com acords de mínims. Bé, jo ho considero acords de màxims. Doncs un acord no ha de ser la pretensió d’una promesa buida, però sinó la consecució d’uns objectius compartits pels quals hem de treballar plegats.

Hem plantejat acords que van des d’una ciutat educadora, sabent que en l’educació està el futur d’una ciutat amb més equitat i menys desigualtats, a acords per un nou model d’atenció a les persones i les seves necessitats o polítiques econòmiques, construïdes per tothom i amb tothom, per mantenir l’activitat econòmica i generar noves oportunitats i ocupació de qualitat.

De fet, ens hem instat un cop més, aquí al ple, i tots hem acceptat, treballar per una agenda estratègica de ciutat que plantegi els camins de futur per on construir aquesta ciutat i fer-la sortir de la crisi transformada i potent. Una ciutat sostenible, que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible internacionals i que garanteixi oportunitats i drets a les persones que la conformen.

Un treball que haurem de fer també amb el nostre entorn directe i amb el país, fent valer aquesta posició privilegiada que tenim al centre de l’arc metropolità, amb el potencial estratègic que això implica, però també amb la responsabilitat d’esdevenir connector i punt d’entesa per noves dinàmiques econòmiques i de mobilitat.

Permeteu que acabi aquesta intervenció amb una reflexió final. Aquests dies s’ha fet molt popular a les xarxes el vídeo d’una noia molt enfadada, molt, amb la gestió que s’ha realitzat d’aquesta crisi, amb l’actitud dels polítics, amb les mesures sanitàries. Una noia que ha lloat l’actitud de la gent i ha criticat el sistema per no donar respostes.

Una persona que ha fet seva la indignació del carrer, que els hi ha dit que tenen raó en tot i també que Espanya no va enlloc ara mateix. I que necessita un capità.

Un vídeo, en definitiva, que demostra com era de necessària la proposta que vam aprovar en el darrer ple ordinari contra el feixisme.

Perquè darrere un vídeo de pretesa indignació popular d’una ciutadana anònima ens colen la necessitat d’un capità i, com s’ha pogut comprovar després, la suposada ciutadana anònima té vinculacions amb l’extrema dreta.

I no, ni Espanya necessita un capità, ni Catalunya, ni per descomptat, Terrassa.

Aquesta ciutat necessita solucions i necessita sortir de la crisi de la Covid-19, reactivar-se i transformar-se per afrontar el futur amb les màximes garanties i oportunitats de futur per les terrassenques i terrassencs.

I això demana de propostes i de treball compartit per fer-les possibles.

Isaac Albert, 1r Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis Generals i Govern Obert de l’Ajuntament de Terrassa i portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana Terrassa – Moviment d’Esquerres.

•