Pilar Sierra: «Les entitats que treballen amb col·lectius amb capacitats diverses fan molt bona feina i són un gran suport. Cal entendre les seves necessitats i veure com els podem ajudar».

Entrevista amb la infermera i psicòloga Pilar Sierra en què parlem de l’afectació de la pandèmia als CAP i sobre les Capacitats Diverses.

Pilar Sierra, o com la coneixen tots, la Pili, és infermera d’un CAP a Barcelona i psicòloga. La terrassenca, als seus 44 anys, és mare de dos fills, un d’ells amb una malaltia minoritària.

Sierra fa anys que col·labora amb ERC: primer ho va fer d’apoderada i després de militant, i fa dos anys, per les eleccions municipals del 2019, va formar part de la llista dels republicans. Des de fa uns mesos, Sierra és la representant d’ERC-Terrassa a la Taula de Capacitats diverses, on comparteix opinions i valoracions sobre el tema. Assegura que li agradaria col·laborar més, però que la seva situació personal no li permet.

En primer lloc, com us ha afectat al sector de l’atenció primària la pandèmia? Com ho has viscut tu personalment?


Al llarg d’aquest temps s’ha parlat molt de la primera línia davant la pandèmia referint-se als Hospitals i tot el que està relacionat, però s’ha parlat poc dels CAP. Aquí també hem treballat moltíssim i ho hem passat molt malament. No hem patit l’estrès inicial que van patir els hospitals, però vam haver d’aturar les visites de pacients presencialment, vam començar a fer seguiments telefònics als casos de Covid-19 (i les llistes eren inacabables!), on els sentiments de por i angoixa dels pacients eren presents. A més, vam començar a fer PCR de forma massiva (posteriorment seguíem fent PCR i es van afegir els tests antigènics) i les visites als domicilis de les persones les havies de fer a les portes de les cases.

Posteriorment vam retornar a fer visites presencials sense deixar de banda les trucades telefòniques i els PCR. Tot això, amb el mateix temps i el mateix personal.

En resum hem hagut de seguir fent la feina que fèiem i a més a més, fer tot el seguit de tasques externes que ha implicat el coronavirus. Durant l’època que no visitàvem als pacients, a nosaltres ens augmentava l’angoixa de no saber res dels teus pacients, ja que l’assistència primària implica una relació estreta i continuada amb els nostres pacients. Hem patit canvis de torns, de tasques i hem viscut la mort dels nostres pacients i també el seu empitjorament. Hem hagut de formar-nos per preparar i manipular vacunes, ens han canviat les agendes per la salut dels pacients per descompensacions de les malalties cròniques principalment, i també l’aparició de problemes mentals com l’ansietat o la depressió que fa que les visites siguin molt més llargues i sempre vagis amb un retard considerable.

Actualment, a més de tot el que he explicat anteriorment, estem en procés de vacunació contra la Covid-19, un fet que ha provocat que ens hem hagut de formar per vacunar. Aquesta formació ha suposat canvis continuats i significatius altra vegada en les nostres agendes i en l’organització del dia a dia en un CAP. Un ritme frenètic que a la primària no es té tant en compte i que realment també ens estressa i ens esgota molt.

Lligat amb això que deies, com creus o veus que els hi ha afectat la pandèmia als pacients?

Els ha afectat molt, sobretot psicològicament. Molt perquè la majoria són gent gran, la gent està descompensada, té molta por, ansietat, estem veient depressions, agorafòbies, molt trastorn de pànic. La pressió psicològica que tenen els nostres pacients és brutal.

La gent veu la vacuna com el petit bri d’esperança per poder sortir de la pandèmia i recuperar les nostres vides. Com veus tu la vacuna? T’has vacunat? Has participat en la campanya de vacunació?

Ens hem format molt amb el tema de les vacunes. Les vacunes són molt segures! Jo ja m’he vacunat. Ara el que estem fent és vacunar grans dependents i majors de 80 anys. En general la gent està molt animada a vacunar-se, com bé deies, veuen en la vacuna un bri d’esperança per sortir d’aquesta situació.

Jo ja he començat a vacunar al meu CAP, el problema és que les vacunes arriben amb comptagotes i és un procés més lent del que ens agradaria. Personalment estic molt contenta, i pel que veig al CAP, la gent també ho està.

Al CAP segurament ja estareu tots i totes vacunades. Us sentiu més segurs/es a l’entorn laboral després de la vacunació?

Més segurs sí! Tenim una companya que ens informa contínuament de les dades i evolució de la pandèmia. Ara ja comença a haver-hi dades que demostren que amb la vacuna baixa el risc de contagi, i això és molt important per trencar les cadenes de transmissió. La gent està molt esperançada amb la vacuna!

Canviant una mica de tema, darrerament has assumit ser la representant d’ERC Terrassa a la Taula Local de Capacitats Diverses i Accessibilitat, un espai de participació i decisió formada per representants d’entitats del sector de la discapacitat, per grups municipals representants al Ple de l’Ajuntament i pels serveis municipals. Com està sent l’experiència?

Sí, sóc la representant d’Esquerra a la taula. Em van proposar participar, vaig veure que no suposava una gran dedicació de temps i que podia assumir-ho. A més tenia moltes ganes de participar i ajudar en tot allò que pugui. Va ser la meva primera participació i vaig fer d’espectadora. Moltes de les associacions que hi participen ja les coneixia, algunes com a usuària i d’altres que no coneixia o que n’havia sentit a parlar alguna vegada.

Tenir un fill amb una capacitat diversa et fa tenir una opinió i et fa conèixer els temes que es tracten en aquesta taula.

Personalment crec que aquest tipus de taules de participació són molt interessants perquè, des del meu punt de vista, és la manera que les associacions facin palès la seva problemàtica diària i que l’Ajuntament sàpiga ben bé quin és el problema i poder trobar solucions conjuntament. Ho vaig trobar molt interessant. Hi ha moltes associacions amb temàtiques diferents, però totes tenen un bé comú que és la millora del col·lectiu amb capacitats diverses.

En aquest sentit, com creus que haurien d’avançar les polítiques socials? Com s’hauria d’avançar per ajudar aquest col·lectiu?

Les entitats que treballen amb col·lectius amb capacitats diverses fan molt bona feina, i són un suport molt important tant pels nens i nens com per les seves famílies. A Terrassa, a més, gaudim d’un ventall molt ampli i molt cohesionat d’aquestes associacions i això és molt positiu.

Des que formo part de la Taula la meva feina és entendre quines són les necessitats d’aquestes associacions, i veure com des d’ERC Terrassa i des de l’Ajuntament els podem ajudar, perquè tota ajuda és necessària.

L'Acció.cat

Redacció de l'Acció. Secció local d'ERC-Terrassa.

Latest posts by L'Acció.cat (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *