Una victòria per als drets socials

El darrer 8 de març, ja comentàvem el famós projecte de reforma de la Llei de l’avortament del, ara ja exministre, Ruiz-Gallardón. I ens dirigíem directament als senyors i senyores del PP quan dèiem que “ja sabem que els agrada perjudicar els drets de les persones, aquells pels quals la societat ha lluitat durant tants anys, però per aquí no hi passarem. Retrocedir més de 30 anys en els drets sobre el propi cos és un límit infranquejable. Ningú, i menys un home, decidirà què fem amb el nostre cos. Dret a la vida? Sí. Però dret a una vida socialment justa i lliure”.

L’avantprojecte de Llei de “protecció de la vida del concebut i protecció de la dona” va ser derogat el passat dimarts. Celebrem-ho. Celebrem-ho perquè la societat en massa hem deixat palès davant dels ulls d’aquells escèptics que sempre es miren els moviments socials, les manifestacions i les protestes populars amb recel i s’omplen la boca d’”això no servirà per res” o “sortint al carrer no aconseguirem canviar les coses”, que si ens mobilitzem i organitzem podem assolir els nostres propòsits. Evidentment, hem de tenir present el més que provable criteri electoralista que ha mogut el president Rajoy a derogar la Llei. Ara bé, malgrat que evidentment no hem canviat l’opinió dels senyors i senyores del PP –qui de ben segur, al seu interior, segueixen volent dur a terme aquesta Llei que criminalitza les dones pel simple fet de voler decidir lliurement sobre el seu propi cos-, sí que hem canviat la seva decisió pública. I, això, encara que el motiu en sigui la por de perdre vots i de posar-se tota una societat en contra, és una gran victòria.

<Aquesta ha estat una victòria per als drets socials, per les llibertats i per la justícia; però també ha estat una victòria per la mobilització social i popular. I, tinguem-ho clar, no serà la darrera que ens haurem d’exigir.>

Ja ho dèiem: “per aquí no hi passarem. Retrocedir més de 30 anys en els drets sobre el propi cos és un límit infranquejable”. I així ha estat. Aquesta ha estat una victòria per als drets socials, per les llibertats i per la justícia; però també ha estat una victòria per la mobilització social i popular. I, tinguem-ho clar, no serà la darrera que ens haurem d’exigir, perquè els altres no es rendiran en el seu afany de perseguir els nostres drets. Però, i ho sabem del cert, nosaltres tampoc ens rendirem: ens exigirem totes les victòries que siguin necessàries fins a assolir un país socialment just i nacionalment lliure, respectuós amb els drets i les llibertats personals. I, a més, ho farem sabent que podem guanyar; i que guanyarem.

Aquest diumenge 28 de setembre és el Dia Internacional per la Despenalització de l’avortament i cal recordar que, malgrat aquesta victòria, la lluita no s’acaba. Hem aconseguit aturar la contrareforma, però encara queda molt camí per recórrer. Cal sortir el carrer a deixar clar que no farem ni un pas enrere en la defensa dels nostres drets, ni un de sol. Entre tots i totes ho farem possible!

Ona

Comunicació Audiovisual. Màster en Comunicació Política i Institucional. Viure és viatjar. Addicta a la cultura, serièfila i cinèfila. Abans rodava pel·lícules, ara estic en xarxa des de la #compol.

Latest posts by Ona (see all)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *