La Fi del feudalisme (2ª Part)

Han passat uns quants mesos d’ençà del darrer escrit a propòsit del procés que viu Terrassa sobre el final de la concessió d’abastament d’aigua. Crec que ha arribat el moment d’aportar més llum sobre allò que fins ara sabem de l’esmentat procés.

En primer lloc cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que en els propers mesos seran consultats sobre quin model de gestió consideren més oportú per a la nova etapa que s’obre pel què fa a l’abastament d’aigua a la ciutat. En aquest sentit, lluny de plantejar arguments de caire purament ideològic sobre les moltes virtuts de la gestió privada d’un bé públic i de primera necessitat com l’aigua, tant per als ciutadans i ciutadanes, com per als afortunats i afortunades accionistes d’una empresa, cal que ens fixem en les ciutats del nostre entorn que sense gaires arguments ideològics i amb molts arguments de pragmatisme econòmic, gestionen l’abastament d’aigua de forma directa, sense intermediaris, abocant els rèdits de l’activitat empresarial que desenvolupen a les arques dels seus respectius municipis. Visitin Manresa. No queda especialment lluny.

En segon lloc, cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que durant els darrers mesos hem estat treballant sense descans en la recopilació de tota la informació tècnica i jurídica necessària per tal de que, sigui quina sigui la decisió que els terrassencs i terrassenques prenguin, aquesta es pugui portar a terme sense problemes a partir de l’1 de gener de 2017. Aquesta feina no té a veure amb la preferència d’un determinat model -o altra de gestió pel què fa a l’abastament d’aigua. Aquesta feina té a veure amb la possibilitat pràctica de decidir.

En tercer lloc, cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que l’actual empresa titular de la concessió de l’abastament d’aigua a la ciutat ha qüestionat i qüestiona, des del nostre punt de vista, la sobirania d’aquelles i aquells ciutadans que els terrassencs i terrassenques, amb el seu sufragi, han decidit que els representin al Ple de l’Ajuntament, i en conseqüència, la sobirania de les terrassenques i els terrassencs. Ho fa quan planteja recursos judicials a decisions avalades per la pràctica totalitat de les forces polítiques de l’Ajuntament, i ho fa quan, a requeriment dels serveis tècnics de l’Ajuntament, no entrega tota la informació requerida. Qualsevol particular o empresa té el dret d’obtenir la tutela efectiva dels jutjats en qualsevol afer que consideri oportú i on consideri perjudicats els seus interessos, només faltaria. Altra cosa diferent, al nostre entendre, és que qüestioni, mitjançant aquest dret legítim, la indubtable titularitat pública, en darrera instància, d’un servei i dret bàsic com l’aigua. En aquesta qüestió no cedirem ni un mil·límetre.

En quart lloc, cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que cap electe d’Esquerra Republicana s’acovardirà ni callarà davant cap multinacional, per gran i poderosa que sigui, en la defensa dels interessos de la majoria dels terrassencs i les terrassenques. Arribats a l’actual situació de conflicte obert entre els interessos d’uns pocs i l’interès general, del qual som garants per voluntat popular, ERC no estarà en cap altre lloc que en la defensa d’allò que és just i necessari.

Per últim, cal que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que considerem el procés de l’aigua massa ampli i complex com per deixar-lo en mans d’un sol partit polític. Les urnes van determinar que no fos així, i en aquest sentit volem manifestar la nostra satisfacció i el nostre reconeixement a l’actual Govern de la ciutat, que amb alguna ajuda i també algun retard pel camí, està fent, pel moment, una bona feina per tal que aquest procés sigui net, transparent i participatiu. La necessària feina de fiscalització i oposició d’ERC a l’actual Govern no ha d’excloure mai el reconeixement quan sigui merescut.

Seguirem informant, i seguirem procurant pel bé d’allò que sovint proclamem i que cal defensar cada dia, el dret a decidir.

La fí del feudalisme (primera part)

Carles Caballero

President de la secció local d'ERC a Terrassa. Català d'esquerres, independentista, culer, minyó. Treballador autònom i emprenedor.

Latest posts by Carles Caballero (see all)

One thought on “La Fi del feudalisme (2ª Part)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *