Ja fa bastants mesos que parlem de república i de fet necessitem una república democràtica i social amb unes lleis destinades a fer una societat més justa i a impedir que els de sempre oprimeixin els de baix.
El primer article de la I República Francesa ja parlava que la fi de la societat és la felicitat comú. Quan parlem de república fem referència a una societat organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d’interessos. Per això l’ètica de les persones és bàsica per a l’existència de la república, perquè el propi interès ha de formar part del bé comú. Quan el nostre poble reivindica la seva sobirania el que preval són els valors republicans.
Però per fer una república necessitem persones republicanes com la Mercè. La Mercè al llarg de la seva vida ha defensat els valors essencialment republicans de justícia social i equitat, de llibertat i agermanament dels pobles en front l’abús dels poderosos de sempre. I ho ha fet a la seva manera, sempre des de l’òptica feminista, perquè com deia John Lennon les dones som els negres del món.
La Mercè Gómez i Llobregat va néixer el cinc de juny de 1955 a Terrassa. Filla de Joaquim Gómez Gómez i Maria Llobregat Lázaro, va ser l’única nena dels quatre germans.
D’adolescent, amb catorze anys, se’n va anar cap Almeria amb la família. Allà va fer el batxillerat en un col·legi de monges! Es ben bé que ja tenia instal·lat el cuquet de la reivindicació feminista! I a més jugarà amb un equip de futbol femení! Tingueu en compte que estem parlant dels primers anys 70.
Mentre estudia el COU s’enamorarà… i treballarà en una llibreria. És el que per aquella època fèiem les noies i nois de classe treballadora: estudiar i treballar. Després optarà per matricular-se de Ciències Exactes i, inquieta de mena, comença la seva militància política: forma part del MEDA, Movimiento Estudiantil de Almeria i serà militant de Bandera Roja. De manera que cada vegada estarà més implicada políticament en la lluita antifranquista i estudiarà menys…
I coses que passaven a finals del franquisme, un dia t’avisen que no tinguis revistes ni octavetes del partit (il·legal, és clar) o bé que marxis uns dies perquè anaven maldades. Així que ja tenim a la Mercè que torna cap a Terrassa a l’estiu de 1975.
A Terrassa treballarà al sector tèxtil, es farà de CCOO, treballarà a l’hospital Mútua de Terrassa, com moltes de les dones terrassenques que als anys 70 estudiàvem i treballàvem. Farà estudis de Magisteri a l’Autònoma (UAB) i finalment el seu ofici serà el de mestra fins a la seva jubilació.
A Terrassa es casarà, el 1980, amb el Pepe Hervás i tindran un fill el 1985: el Miquel, que després d’estudiar i treballar a Terrassa i Barcelona marxarà, com molts d’altres joves d’ara, a buscar-se la vida per Europa, en concret a Amsterdam.
Durant els seus anys de mestra continuarà amb la lluita sindical i serà delegada de CCOO i tindrà responsabilitat en l’àmbit educatiu i feminista del sindicat. També militarà un temps al Partit dels Comunistes de Catalunya i formarà part del seu comitè local. I naturalment formarà part del Casal de la Dona de Terrassa des dels seus inicis el 1986.
I bé la Mercè no para mai i mentre fa de mestra es preocupa per la coeducació i la formació, en aquest sentit, dels i les mestres, estudia antropologia a la UAB, fa màsters, … És el que en diem, col·loquialment, una locomotora que al seu pas aconsegueix que altres persones pugin al mateix tren, i sinó vegeu:
- Forma part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, MUCE, de la nostra ciutat des dels seus inicis, i que ha tornat a estar força actiu en els darrers anys.
- Participa a la Marxa Mundial de Dones a Nova York l’any 2000.
- Com a sindicalista de CCOO organitza les primeres Jornades de Coeducació del Vallès, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’any 2006.
- Té temps per fer lligams i col·laborar solidàriament amb el Moviment Pachacuti de l’Equador, tot fent-hi una estada l’estiu de l’any 2004
- Organitza i imparteix cursos de coeducació per a mestres de primària i cicles formatius.
- Participa en grups de treball: de coeducació de l’ICE de la UAB, de memòria històrica en relació a les dones, al Casal de la Dona…
- Participa activament en la consulta del 7 de novembre de 2014 des del seu centre educatiu, l’Institut Montserrat Roig.
- Dona suport al manifest en defensa de l’Escola Catalana, com no pot ser d’altra manera i actua en conseqüència.
La Mercè no és una més de les persones implicades en aquestes lluites sinó que sovint la seva intervenció fa que moltes d’altres s’hi acostin, les coneguin i hi participin. És per això que la necessitem. Perquè la Mercè és una dona d’acció i no li importa fer tots els papers de l’auca, i trucar a moltes portes per tal de fer el que creu necessari, perquè dones i homes tinguem consciència que encara ens queda molt camí per fer vers la igualtat.
I vet aquí que ara ja fa un temps que està jubilada i no es dedica només a viatjar, que també, sinó que ha trobat la manera de dedicar temps a la causa i, des del desembre de 2016, és la Presidenta del Casal de la Dona de Terrassa, donant-li una nova embranzida amb xerrades, presentació de llibres, grups de treball i plantejant a les administracions, local i Generalitat, la necessitat de tornar a la formació presencial de mestres pel que fa a la coeducació, fent Propostes de Resolució en relació a la dona i organitzant i participant en totes les trobades necessàries per tal que la ciutat de Terrassa sigui cada cop més feminista. En definitiva participant en totes les lluites que tinguin per objectiu una societat molt més justa i lliure!
Teresa Ciurana
Des de fa molts anys forma part de l’Associació de Mestres Alexandre Galí. Afiliada al sindicat CCOO.
Latest posts by Teresa Ciurana (see all)
- Per què ha baixat la segregació escolar a Terrassa? - 11 de març de 2022
- Canviar el rumb, transformar l’educació - 24 de gener de 2022
- La construcció d’una ciutat per a totes les edats - 3 de maig de 2021